Jo mai havia conegut una professora tan involucrada amb els seus alumnes com la Montse i només puc parlar meravelles d'ella. Tant la meva filla com jo hem après a explicar-nos el que ens passa i parlem d'allò que ens preocupa, el que ens diverteix o el que veiem... crec que, amb el temps, hem enfortit la nostra relació i hem creat un vincle molt especial.

La meva filla va tenir 2 anys a la Montse com a tutora i amb ella vam aprendre el que era l'educació emocional: la meva filla m'explicava com ho treballaven cada dia i us puc assegurar que té molt clar els seus sentiments i què els provoca. A més cada divendres tots els nens esperaven amb ànsia els seus “PerPensar” i la reflexió que d'ells en feien.

La Montse fa una feina enriquidora, que els nens són els grans oblidats en aquesta societat que anem com anem, i que s'hauria de treballar més amb ells aquest tema, a casa, al cole, al carrer.. la meva experiència és positiva, i em va donar eines per treballar amb la meva filla, cosa que m'ha anat molt bé. Ho recomano 100%.

Em dic Mar, sóc la mama d'una alumna que va tenir la Montse durant 2 anys. El primer any van ser novetats: vaig descobrir una manera diferent d'ensenyar als nens, treballant les emocions que tant oblidades estan avui en dia, i em va agradar... Però el segon any va ser el millor: La meva filla és una nena molt sensible però molt xerraire, i cada dia a l'arribar a casa explicava com havia anat. Em deia que la "senyu" cada dia li preguntava com es trobava avui... (li feia a tots els nens de la classe), i així era una manera de saber com estava aquell nen aquell dia, de saber si tenia alguna preocupació o si estava trist, o simplement content!

Desitjava que arribés els divendres perquè feien el "PerPensar", que ara faig jo, jeje! i a la nit compartien el que havien après. I així amb un munt de coses: els pots de les emocions amb colors, les caretes que dibuixaven a l'agenda cada dia si estaven contents o no...

Gràcies Montse per fer'ho tant xulo i divertit! Molta sort!