Treballar les emocions a casa: Ajudar

Heu conegut mai a una persona disposada a ajudar als altres encara que s’hagi de sacrificar ella? Aquella gent que vol fer feliços als altres i no espera res a canvi?

Vivim en una societat que valora molt el que has fet a la vida, que demana molta preparació a nivell d’estudis, experiència, idiomes… i que sembla que poc a poc s’adona que ha deixat una mica de banda demanar valors com l’empatia, la satisfacció per la feina ben feta, l’altruisme…

Des de que l’espermatozoide comença la cursa per fecundar l’òvul sembla que no parem de córrer i de competir per treure bones notes, per ser bo en l’esport que practiquem, per acabar els deures els primers i no prendre feina a casa, per aconseguir la feina que desitgem, la parella que ens agrada, i així en prodríem fer una llarga llista. Paguem un preu molt elevat per viure en aquesta competició.

I si ensenyem i intentem aprendre, mai és massa tard, que hi ha coses que ens fan feliços i que no porten un preu penjant, i tampoc tenen a veure amb ser millor que l’altre, tenir més que l’altre, arribar abans que l’altre…? I si aprenem a valorar el que sentim quan participen en un projecte comú, en un treball de grup on tots hi tenim un paper? o la satisfacció de passar amb menys i compartir el que tenim? I si deixem de valorar la felicitat en diners i passem a valorar els moments, els somriures, les experiències i altres moltes coses?

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu de com, de vegades, podem aconseguir el nostre somni ajudant als altres. De com, de vegades, la satisfacció és saber que has fet el que és correcte, que no t’has posat per davant de l’altre, que pots deixar de pensar en tu i sentir-te feliç, de retruc.

Parleu sobre la sensació que ens queda quan ajudem als altres, quan participen en un projecte que finalment funciona i sobre no donar-se per vençut i lluitar per fer realitat allò en el que creiem.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.