Aquest és el pla…

Sou dels que us agrada fer plans? Dels que us agrada tenir-ho tot lligat? Quants cops ho tens tot planificat i no ho fas, o tot peta per un lloc o altre i no surt com ho havies planificat?

Jo sóc persona de calendari, de planificació setmanal i de llistes, però també sóc persona de les que compra el que hi ha a la llista i el que li ve de gust, intenta seguir el calendari però mou coses per poder anar fent el que va sortint i cal fer, o senzillament m’agrada, i si alguna cosa queda pendent ja la farem, o no. Sóc de les que planifiquen què farem per les vacances, però que un cop allí mou les planificacions o les canvia.

Els meus plans, les meves llistes, les meves vacances amb els dies preparats, responen més a una necessitat de no despistar-me, de no oblidar metges o activitats en les que els altres em necessiten, que a saber on vaig, perquè on vull anar és a gaudir de la vida tant com pugui.

Avui us porto un curtmetratge per reflexionar sobre tenir la vida planificada i tot el que pot anar passant pel camí, que pensem què està dins d’aquest pla, i que sense adonar-nos-en el que fa és apartar-nos-en.

Com de vegades, que pensem que fem el que fem per ser feliços, i el que realment fem és enganyar-nos, intentar-nos vendre que cal fer allò.

Amb “Kat and Doug”, us convido a pensar en els vostres somnis, en els plans, en com ens auto creiem que som fidels a nosaltres mateixos, i ens enganyem. A com els plans canvien o a com les nostres necessitats socials ens fan canviar-los. Us convido a que parleu sobre somnis, sobre canvis, sobre decisions… I parleu també de com de vegades els problemes i les dificultats ens aparten dels nostres somnis o de les persones que estimem.

No sempre tot surt com vam imaginar, i el que cal es saber si és el que volem o no.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.