Quan al juny em vaig acomiadar de tu per desconnectar i carregar forces durant l’estiu, no vaig pensar que aquest seria el primer i a la vegada el darrer post. Però és cert que fa temps que li dono voltes, i finalment ha arribat el moment de dir-ho en veu alta: el blog de PerPensar s’atura.
No ha estat una decisió fàcil. Aquest espai, que he buscat compartir amb tu, ha estat casa meva durant molt de temps.
He compartit amb tu el que a mí m’ha funcionat i setmana rere setmana t’he descobert un raconet meu a través de reflexions, idees, propostes, dubtes… tot allò que m’ha fet pensar i que he sentit ganes de posar en paraules. I el més bonic és que, a l’altra banda, hi eres tu. Llegint, compartint i de vegades fins i tot responent.
Però escriure aquí, com saps, no és l’únic que faig i em requereix molta dedicació, i la realitat és que fa temps que noto que aquesta energia no torna amb la mateixa força. I ja fa un any que em sento molt més a gust compartint a Instagram: un espai viu, dinàmic, on la conversa és més àgil i el retorn, més directe.
A partir d’ara, tot el que és PerPensar continuarà respirant i creixent des d’Instagram. Així que et convido a seguir-me a https://www.instagram.com/perpensar.cat/
Hi trobaràs el curt del divendres amb una breu orientació sobre el que pots treballar, el conte del més per parlar amb els infants o per despertar l’infant que portem a dins, frases inspiradores per dir-nos a nosaltres mateixos, recomanacions de lectures, de música o de xerrades… De tant en tant descobriràs el meu dia a dia i també hi haurà materials nous a la botiga, recursos, propostes, i tota la il·lusió que continua movent aquest projecte.
Gràcies per haver estat aquí. Gràcies per llegir-me, per fer créixer aquest espai i per fer-me sentir que escriure valia la pena.
Ens continuem veient, pensant i sentint. A un altre lloc, d’una altra manera… però sempre amb sentit.
Amb estima,
Montse.