Ja fa temps, vaig fer un post sobre aquest mateix tema, sobre fins on som capaços de sacrificar-nos pels nostres fills. No t’adones del que és ser mare fins que no t’hi converteixes de la nit al dia. A partir del moment en el que et posen al teu fill o filla a sobre...
No fa massa que vam deixar enrere les festes de Nadal i els regals, els regals que sempre ens queixem que són massa i que fan que de vegades no aprenguem a valorar el que tenim. Sí, ho dic en primera persona, perquè sempre pensem que tenim uns fills hiper-regalats i que no valoren...
M’agradaria seure a fer aquest post i dir-vos que l’únic rau-rau que sento dins meu és el que em produeix la gana, perquè això voldria dir que la meva consciència està tranquil·la perquè penso que sempre he actuat tal i com ho havia de fer per no traïr-me, per fer el que jo volia...
La meva mare sempre em diu que aprofiti el dia a dia amb la meva filla, que d’aquí a poc ella em deixarà de banda per altres “prioritats”. Des de ben petits anem establint relacions tant amb persones com amb objectes i aquestes van canviant a mesura que ens fem grans. El que de...
Hi ha nens que des de petits tenen clar què voldran ser de grans, i decideixen que el sentit de la seva vida sigui aconseguir els seus somnis. Els somnis ens fan pensar en gran i ens ajuden a voler ser, ens ajuden a créixer. Tenir somnis i utopies, és necessari ja que dóna...
“Saben aquell que diu”: “Si aquesta nena fos la meva filla li clavaria una plantofada”. I contesta el pare: “Si fos la seva, jo també”. Què fàcil ens resulta educar als fills dels altres i solucionar els problemes quan som simples espectadors! I que n’és de fàcil opinar sobre el que fan els altres,...
Quan arrenquem l’any ens omplim de renovada força de voluntat per començar tot el que no hem estat capaços de fer durant l’any anterior. Un munt de propòsits com pensar que anirem al gimnàs, que aprendrem anglès, que deixarem de fumar… i al febrer tota o gran part de la nostra força de voluntat...
Des de fa molt de temps, no us podria dir quant, si vaig a comprar-me roba i no m’agrada com em queda, els de fora l’emprovador ni tan sols tindran l’opció d’opinar, ras i curt no l’ensenyo. Per altra part si a mi m’agrada molt i als de fora gens, la roba ve cap...
Si miro enrere i em veig quan vaig realitzar el pas de deixar de ser petita per anar entrant en l’adolescència, el que més recordo és sentir-me buida per dintre perquè estava perduda. Jo volia jugar, i aquelles joguines amb les que havia passat tantes hores i estones van quedar arraconades, i jo em...
Ara que sóc mare començo a entendre a la meva, i m’adono de com de difícil, o millor dit impossible, és no patir pels fills i com ha de ser de contradictori deixar-los volar i que siguin ells els que van escrivint el seu propi destí sense influir-los amb les nostres experiències. Quantes vegades,...