A casa nostra sóc jo qui, per les meves circumstàncies laborals, passa més temps amb la nostra filla, i l’he posat per davant dels meus interessos des de que va néixer. I, per extensió, molts cops faig el mateix amb la meva parella, i ja no sé si ho faig conscientment o inconscient. El...
“No estimaré mai més a ningú”. Que aixequi la mà el que ha dit o pensat algun cop aquesta frase. Jo crec que en l’adolescència la vaig pensar més d’una vegada. Em sembla que en algun moment de la nostra vida la majoria hem passat un mal tràngol sentimental i, segons com hagi estat...
Donar l’oportunitat d’explicar-se. Senzill. Tant senzill que em costa horrors, i això que sé que moltes situacions van complicant-se per no encarar-m’hi o per no parlar sobre malentesos amb la persona implicada. Sembla que quan agafes el brau per les banyes t’arrisques a perdre més que a guanyar. Es a dir, de vegades penso...
De vegades, parlant amb gent, em sorprèn descobrir que ja tenien clar des de petits què era el que volien aconseguir o quin era el seu paper en aquesta vida. Tant que em costa a mi, encara ara! Però hi ha gent que des de ben petita ja té clar què vol fer, com...
Crec que a tothom ens agrada que algú ens digui “ets especial”, de tant en tant. Mireu, tinc uns peus horribles, quan vaig a la platja encara ara me’ls tapo amb la sorra, i de portar sandàlies, uff!, he estat molts anys sense portar-ne. Però resulta que tinc molta calor sempre i que m’agraden...
Un dia la meva filla, parlant amb nosaltres sobre no recordo quin tema, ens va dir: “no ho puc fer”, i en aquell mateix moment ella es va corregir tot dient: “bé, poder-ho fer si que que ho puc fer, però es que no ho vull fer”. En aquell moment va ser molt més...
Sóc de la generació que ha crescut sentint frases com que “la curiositat va matar al gat”, per tant, pertanyo a una generació en la que ser curiós no devia estar massa ben vist. Resulta que penso que una de les millors actituds que tenim des de petits és la curiositat, aquestes ganes de...
De vegades sento als nens i nenes petits conversant sobre quan siguin grans i es casin, i ho diuen com si aquesta fos la seva única finalitat en aquesta vida, i llavors penso què encara queda molt per fer. No m’entengueu malament, em sembla molt bé que tothom vulgui trobar algú amb qui compartir...
Sembla llei de vida, com diuen els avis, que primer ho ets tots per als petits de la casa, no poden viure sense tu, tot el dia els portes enganxats i tot ho saps. I de sobte, sense gairebé adonar-te’n, no entens res del que passa, ets un rotllo i no estàs en la...
A casa meva, és engegar la televisió i dues de les tres persones que hi viuen són immediatament absorbides i passen a un estat de catarsi en la que ja els pots dir el que vulguis que com a molt et diran “si”, o “val”, sense tenir ni idea de a què. Teniu algú...