Com ajudar-los a no sentir-se inferiors.

Em trenco una mica per dins cada cop que els veig que miren al company del costat i veuen que fa amb facilitat allò que a ells tant els costa, quan veig la seva cara de frustració en comparar-se amb el company que és millor en matemàtiques o en llengua. Els fa sentir-se inferiors. I els pares tampoc els ajudem gaire quan els comparem amb els germans, cosins o tot aquell que ens vagi bé en aquell moment.

Són les comparacions odioses? Segons amb qui ens comparem. Si el que fem és comparar-nos amb nosaltres mateixos, és a dir analitzar la nostra evolució, la comparació ens pot ajudar a millorar, a veure què podem fer per evolucionar, el que funciona i el que no funciona.

Si, en canvi, ens comparem amb qui voldríem ser però no som pot motivar-nos per aconseguir els nostres reptes o, segons com reaccionem, pot generar-nos frustració, ira, ressentiment, enveja i enuig. Aquests reptes, el que volem ser, han de sortir de dins nostre, no han de venir de fora.

Seria perfecte esbrinar quin és en cada moment “el nostre element”, com explica Sir Ken Robinson en el seus llibres “El elemento” i “Encuentra tu elemento”, on ens parla de com d’important és determinar el que ens agrada, allò que és l’essència de la nostra vida.

Si treballem allò que des de dins de nosaltres ens fa vibrar, el que fa que ni ens adonem que el temps passa perquè ens absorbeix, si tenim la sort de descobrir “el nostre element” i el potenciem i el treballem, ens adonarem que tots som bons en alguna cosa, que tots tenim factors en els que podem destacar. I d’altres en els que no, però això no és pas negatiu. Messi no és pas un xef de renom.

Quin sigui el nostre “element” vindrà condicionat, en part, per quines siguin les nostres intel·ligències dominants. I és que no només compta la que es mesura amb el “Quocient d’Intel·ligència” de tota la vida, sinó que n’hi ha més. En Howard Gardner ens parla de les intel.ligències múltiples i ens diu que no totes les tenim desenvolupades per igual. Cada persona en té més potenciades unes o altres i conèixer quines són les nostres intel.ligències dominants ens pot ajudar a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i a saber quins aspectes treballar per enfortir-los una mica.

Mireu el vídeo d’avui i treballeu l’enveja, la gestió de l’ennuig, l’odi. Parleu amb els vostres fills i filles sobre la necessitat de parlar les coses, ja que el que tanques a dins teu et pot fer mal i pot destruir el que t’estimes si no pares atenció. Ajudeu-los a trobar el seu talent, el seu element.

I recorda el que deia l’Albert Einstein: “Tots som genis. Però, si jutges a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre passarà tota la seva vida pensant que és un estúpid”.

Expliqueu-me com us anat, quines converses us han sorgit o què us han dit els vostres fills sobre el vídeo. Ajudem-nos a créixer plegats!

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.