De vegades em sento com “atrapada” ja que vull tenir temps per mi i també sé que és molt important tenir temps per la meva filla i per la meva parella. Però, a més, em cal temps per la casa, per la feina, per “PerPensar”… Sé que compartir estones és fantàstic i m’encanta! Però, i jo?
De vegades no ens adonem que el temps passa i que potser no prioritzem prou les coses importants, no ens prioritzem prou a nosaltres i als que estimem. Tan important és tenir la casa perfecta, tot endreçat, tot a lloc, o és més important seure i llegir un bon llibre o escoltar una cançó que ens faci feliços? o passejar i conversar?
No sé ben bé que dir-vos, cadascú ha de pensar el que el fa feliç i fer-ho, però tenint en compte que el temps que passa ha passat, i que no el recuperarem mai més.
Penseu-hi bé i decidiu què és el que us omple, el que us fa somriure i el que us és indispensable per viure. Dediqueu més temps al que us fa somriure i feu el que us és indispensable, però no hi perdeu el vostre temps i la vostra energia.
Mireu el “PerPensar” d’avui i aprofiteu-lo per parlar amb els vostres fills dels sentiments cap als altres i cap a un mateix, de com d’important és fer el que et fa feliç i sentir que t’estimen i estimar.
Aprofiteu també per aprendre a girar els problemes i els contratemps convertint-los en oportunitats.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.