Treballar les emocions a casa: Competir

Hi ha gent que porta dins el “competir”, té esperit de lluitador, però lluitador d’aquells que de tot en fa un gra massa. Sabeu què us vull dir? Aquella gent disconforme que sempre s’agafa les coses massa a la valenta, amb massa temperament, com si sempre la gent anés contra ell. En coneixeu, de gent així?

Què fa que ens convertim en persones que ens ho agafem tot massa a la valenta? gent que pensem que tot és personal? que ens ho fan perquè som nosaltres, o de mala fe?

Imagino que un altre cop tenim aquí la nostra gran amiga: l’autoestima. Darrere la gent massa competidora, massa agressiva, que creu que li ho fan a ella, potser trobaríem una persona que es té per menys, menys que la resta, que creu que és inferior i intenta compersar-ho sent massa agressiu per tal que ningú descobreixi que és feble.

Els pares tenim una feina molt important, no tant sols nosaltres, tothom que envolta als nostres fills, però l’únic que podem controlar és el que fem nosaltres i el que els diem i aquí és on podem ajudar-los a estimar-se. Però vigileu, ajudar-los a estimar-se no és dir-los que són els més guapos del món, els més llestos, els més ràpids… És ajudar-los a acceptar-se tal i com són, i donar-los eines per millorar en el que es proposin.

El camí és llarg i dur, però ningú no ha dit que no pugui ser un camí feliç.

Mireu el “PerPensar” d’avui, que fa riure una mica, i gaudiu. Però no oblideu que nosaltres de retruc sempre busquem aprendre. Treballeu l’esperit de competició, la rancúnia, el no donar mai el braç a tòrcer i el voler guanyar sempre, i les conseqüències que ens poden ocasionar aquestes maneres de ser.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.