Treballar les emocions a casa: Consumisme

Quantes vegades no ens hem deixat portar nosaltres mateixos per la febre del consumisme, i ens hem comprat allò que hem vist en un anunci perquè “ens calia”, i ara està oblidat en un armari fent nosa?

Si a nosaltres, que ja tenim una consciència sobre com ens manipulen els anuncis, ens passa que carreguem amb coses absurdes que no utilitzem, o que no fan el pensàvem que farien, imagineu els nostres fills i filles.

Els anuncis durant tot l’any intenten generar-nos necessitats sobre un munt de productes, i als més petits els manipulen fent-los pensar que allò fa un munt de coses, que desprès resulta que no fa. I ja ho deien a l’anunci, però en lletra petita de difícil lectura per als grans i impossible per als petits que en molts casos encara no saben llegir.

Una bona ajuda per suavitzar aquest consumisme és que entre tots ens ajudem a ser més crítics amb el que veiem als anuncis. I que ho fem “en veu alta”.

A mi em va molt bé explicar-li a la meva filla que una cosa que veig i que m’encanta no la compraré perquè sé que no fa el que diu l’anunci, o sé que ocupa tant lloc que serà pitjor el remei que la malaltia, o perquè he decidit no comprar res més i mantenir-me ferma en el meu propòsit.

Us puc dir que, sorprenentment, funciona, ja que de vegades la meva filla sola fa reflexions davant anuncis dient, “després això no fa res i és un avorriment” o “no em cal més roba per bonica que sigui perquè no tinc temps a posar-me tantes coses”. De vegades també ho oblida, però, i cal acompanyar aquest procés de crítica consumista.

El “PerPensar” d’aquesta setmana em sembla molt apropiat per als dies que s’apropen, en què ens agafa com una febre consumista. Una època on consumim potser en excés i sense qüestionar-nos si de debò ens fa falta o no.

Mireu-vos el “PerPensar” d’avui i parleu sobre com els anuncis fan el mateix, ens venen fum, el fum que cadascú necessita o que li fan creure que el farà feliç, una felicitat momentània que s’esborrarà, que ens haurà pres els nostres diners i, el pitjor de tot, les nostres il·lusions, i que per tant ens deixarà molt més tristos.

Parleu sobre com ser feliç sense comprar tantes coses, com les experiències i els moments, els petons, les olors, les sensacions, ens omplen més que no pas els objectes materials, i intenteu convertir-vos, i convertir-los, en gent que gaudeixi sense lligar-ho tot al materialisme.

Us sembla que en podem treure suc, grans i petits? Què us suggereix a vosaltres?

I si us agrada llegir us recomano un llibre que us donarà idees per desfer-vos de la càrrega material que tots portem a sobre: “El poder de lo Simple” d’en Leo Babauta.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.