Creatius

Vaig créixer pensant que era una nul·litat en l’assignatura de plàstica. Els meus dibuixos no eren una còpia perfecta del model que em demanaven i la combinació de colors no ha estat mai el meu fort. No sabia dibuixar i he de confessar que de vegades el meu pare em feia els dibuixos. Encara tinc malsons pensant en dibuixar un “óvalo” i un “ovoide”. L’ensenyament que vaig rebre no estava orientat a fomentar la creativitat.

Amb els anys fins i tot he tingut un blog d’scrapbooking i he donat cursos d’aquesta manualitat. Eren certes les creences que vaig adquirir de petita, doncs?

Ser creatiu és bo, ens permet cercar solucions a problemes de forma diferent a com s’ha fet fins ara. La creativitat no és sols un aspecte lligat a la música, a la dansa, a l’art, sinó que podem ser creatius en tot el que fem. Però per aconseguir-ho no ens han de tallar les ales.

Els omplim dia rere dia, sense adonar-nos-en, de creences limitadores que els aparten del que els omple de llum i de color. Estem massa pendents d’encaixar, de fer les coses correctament i hi ha coses que no tenen una única manera de fer-se correcta, perquè són l’expressió lliure de la persona, del moment, del sentiment, i l’hem deixar sortir sense jutjar.

Hem de deixar-los volar de tant en tant sense jutjar-los si no ho fan com sempre s’ha fet, potser seran tant creatius que a partir d’aquell dia podrem fer-ho de maneres diferents.

La creativitat pot fer-se créixer donant l’oportunitat d’experimentar amb materials i recursos nous, pot fomentar-se si no els diem que aquella no és la forma correcta d’utilitzar color o una pintura. Ser creatiu és reinventar, és trobar maneres de treballar materials diferents a les acostumades.

Quan la meva filla fa un dibuix o pinta alguna cosa i em pregunta si m’agrada, jo li dic que el que ha de pensar és si li agrada a ella. Si li agrada a ella, si està satisfeta amb el resultat, a mi em semblarà bé.

Mireu el curt d’avui i busqueu aquell racó de color, de música, de deixar volar la imaginació, i recordeu com n’és d’important sortir de la ratlla alguna vegada, si no fa mal a ningú, i fer el que et fa feliç sempre que puguis.

Quan vam deixar de pensar que ho podíem fer? que ens en sortiríem? quan vam deixar de dibuixar i de pintar? quan vam decidir no cantar o ballar si ens venia de gust? què o qui va anar matant lentament la nostra creativitat infantil sense deixar-la créixer? Quan vam entrar en la roda de fer el que s’espera de nosaltres sense deixar-nos anar per ser feliços i riure una bona estona?

Deixem de penjar-los dia rere dia la motxilla carregada amb tot el que esperem que facin per ser el que ens sembla millor per ells, i un cop més us demano que els escoltem i no ens escudem en que volem el millor per ells. Si volem el millor per ells, els hem de tenir en compte, oi?

Quina conversa ha sortit d’aquest “PerPensar”? Què us ha semblat aquest “PerPensar”? Compartiu la vostra experiència als comentaris .

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.