Cuidem la natura.

A casa comprem verdures de proximitat i si poden ser de temporada i ecològiques millor, ous de gallines contentes, el pa de forn tradicional, evitem els processats i els precuinats, no tenim microones, vigilem en no consumir un excés de làctics, i així us podria anar allargant la llista.

Jo crec que si la padrina encara fos viva em diria alguna cosa com… “vaja que tot torna i que les coses que ens han fet tant moderns ara ens adonem que no són bones!”, tot i que no sé si m’ho diria de manera tan delicada 😉

Sempre he dit que les modes, els estils de vida i d’alimentació, sembla que van d’un extrem a l’altre. Primer tot ens ho mengem fet a casa i llavors la generació següent pensa que és una pèrdua de temps i decideix que tot processat és boníssim i et treu la feina! Però uns anys més tard, t’adones que allò no és bo i tornem cap a l’altre extrem! Sempre anem d’extrem a extrem.

Sembla que el mateix ens passa quan pensem en els recursos dels que gaudim. Fins fa poc no ens havíem parat a pensar que no són il·limitats, o no s’havia treballat aquesta consciència i molts hem adquirit hàbits una mica “negatius”, com deixar l’aigua corrent mentre ens dutxem perquè així estem més calents, no reciclar amb l’excusa que paguem molts impostos i que reciclarem quan els rebaixin, llençar l’aigua freda que surt mentre esperem que surti la calenta per dutxar-nos… I així un munt de comportaments que van en lla direcció contrària a la que sembla que estem anant ara. Ara ens adonem que l’aigua que surt de l’aixeta no es fabrica a l’aixeta per art de màgia i no l’hem de malbaratar. El llum, el paper, el menjar, l’energia per estar calents o freds… tot el que tenim té un cost, tant econòmic com pel nostre planeta, i hem de ser conscients de la sort que tenim de poder gaudir-ne.

Seria bo ensenyar als nostres fills a ser conscients de tot el els envolta i de com ho necessitem i el cost pel planeta de totes aquestes comoditats. Cal que aprenguem i ensenyem que no cal tenir la casa a 30 graus a l’hivern per poder anar vestits com a l’agost i que no cal tenir-la a 20 graus a l’estiu. Que de vegades n’hi ha prou d’abaixar les persianes quan apreta el sol o pujar-les per escalfar la casa quan fa fresca. Que no passa res per dormir destapats a l’estiu o per posar-se un jersei a l’hivern.

El cost d’aquests comportaments i actituds és preocupant i és cosa de tots pensar en el mal que li estem fent al planeta, ja que encara que potser nosaltres ja no ho veurem, si que ho veuran els nostres fills o els nostres néts o besnéts. I no diu massa a favor nostre no preocupar-nos del que no “veurem”, i no ensenya res bo als nostres fills, aquesta actitud.

Amb el “PerPensar” d’avui us convido a treballar aquesta consciencia “eco” que sembla que ens està agafant a tots. Siguem ecos de debò i pensen en tot el que malbaratem dia rere dia per viure bé i amb comoditats, i no ens quedem només amb el fet de consumir productes de proximitat o cultivar els nostres tomàquets… anem més enllà i ensenyem als nostres fills què passa quan acabem amb les plantes, amb els animals, amb els recursos energètics. Ensenyem-los com de necessari és no malbaratar, i la sort que tenim, i aprenguem a valorar i a ensenyar a que valorin.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.