Com a mare i docent sempre he buscat recursos que m’ajudin a apropar-me a les emocions de la meva filla o els meus alumnes, sense intimidar-los o fer-los posar en guàrdia per tractar segons quins temes de manera massa directa.
Si hi pensem, a nosaltres també ens passa que ens resulta més fàcil parlar segons de quins temes en tercera persona que no pas en primera, oi? És allò de “tinc una amiga que té un amic que té un problema…”
A través de Pixar, que els que fa temps que em seguiu sabeu que m’encanta, us porto un post que potser és més per adults que no pas per infants, però de ben segur que com sempre tothom en podem treure profit i més del que pensem si ens ho mirem plegats i en parlem.
Amb una estètica encantadora i dolça el PerPensar d’avui ens convida a fer una reflexió sobre l’amor, la protecció i el procés de deixar anar.
“Bao” explica la història d’una mare xinesa que, sentint-se sola després que el seu fill ha crescut i marxat de casa, troba consol en una petita bola de massa que cobra vida. A mesura que la cuida i la protegeix, la història ens porta per un viatge emocional que culmina amb la difícil decisió de deixar que la seva “criatura” segueixi el seu propi camí. Aquesta metàfora de la maternitat és una manera poderosa de parlar de l’amor incondicional i la dificultat de deixar anar els fills quan arriben a l’edat adulta.
Aquest curt ens permet parlar de la complexitat de les relacions familiars i el procés d’acceptació que acompanya el creixement dels fills. La mare del curt viu una muntanya russa emocional mentre aprèn a deixar anar i acceptar la individualitat del seu fill. Aquesta història ens ensenya que l’amor veritable inclou la capacitat de deixar que els nostres éssers estimats siguin independents.
Així que treballem, entre d’altres, l’emoció de l’acceptació i el procés de deixar anar. A través de la història, els espectadors poden experimentar el conflicte intern entre el desig de protegir i la necessitat de permetre que els éssers estimats trobin el seu propi camí.
Aquesta dualitat és especialment rellevant per als pares i mares, que sovint han d’enfrontar-se a la dolorosa però necessària realitat de veure els seus fills créixer i marxar.
Us animo a utilitzar “Bao” com a punt de partida per iniciar un diàleg amb els vostres fills o alumnes sobre la importància d’abraçar les diferències, estimar sense condicions i permetre que cadascú segueixi el seu propi camí. Això els ajudarà a desenvolupar una actitud més oberta i compassiva envers ells mateixos i els altres.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.