Treballar les emocions a casa: Deixar-nos portar pel nostre cor.

Quants cops ens sorprenem a nosaltres mateixos amb excuses del tipus “ara ja m’ha passat el moment”, “ja sóc massa gran”, “tinc masses obligacions”… Tot per justificar que no volem deixar-nos portar pel nostre cor, pel que ens emociona. I quants cops durant la nostra vida ens penedim de no haver-ho fet? Arriscar-se o morir.

I és que, malauradament, sols tenim una oportunitat per viure la vida, i és cert que no podem anar prenent decisions a la babalà, que quan prenem una decisió ha de ser meditada i ha d’anar en la línea del que volem fer o de com volem viure, però no us acomodeu en una vida que no és el que voleu.

Si passem per la vida sense il.lusió, sense emoció, què estarem ensenyant als nostres fills? què els estem dient amb les nostres accions? Són els nostres fets els que parlen per nosaltres.

No us estic dient que tothom haguem de viure una vida plena de risc, que ens haguem de llençar des d’un pont, o en paracaigudes, o vés a saber què. El que us estic dient és que hem de viure una vida que quan la mirem ens faci somriure, perquè encertem o no en les nostres decisions, siguin les nostres.

Seguir el nostre cor, escoltar-lo, no és més que una forma de dir que facis el que facis fes-ho amb emoció.

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu amb els vostres fills sobre el que ens diu el nostre cor, el que sentim davant qualsevol situació, el que volem de debò, el que ens agrada, el que ens fa somriure i també, perquè no, sobre el que ens fa mal.

Apreneu plegats a escoltar les emocions i expliqueu-los que de vegades, per dificil i complicat que sembli fer allò que ens omple, sempre amb molta voluntat ho podem, si més no, intentar.

Intentar-ho i no aconseguir-ho és millor que no fer res. El Mark Twain va dir: “d’aquí a vint anys lamentaràs més les coses que no vas fer que les que vas fer”. Que no ens haguem de penedir mai de no haver-ho intentat.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.