Treballar les emocions a casa: Desplaçats

La meva mare sempre em diu que aprofiti el dia a dia amb la meva filla, que d’aquí a poc ella em deixarà de banda per altres “prioritats”.

Des de ben petits anem establint relacions tant amb persones com amb objectes i aquestes van canviant a mesura que ens fem grans. El que de ben menut era la meva joguina preferida queda desplaçada per una altra en fer tres anys, i per una de diferent als sis, i per una que no hi té res a veure als 7… I així tota la vida. I és llògic, ja que evolucionem, aprenem i anem ampliant els nostres coneixements i xarxes de relació.

El mateix que passa amb les joguines, passa amb les persones. De ben petits la nostra xarxa social no és massa gran, i les nostres necessitats per fer-la créixer tampoc. La mare, el pare i els avis ja fan el que calgui per satisfer les nostres necessitats, fins i tot abans de saber-ho nosaltres mateixos que les tenim.

Poc a poc aquestes persones que han estat vitals van quedant desplaçades per altres grups, com els amics. I de vegades podem sentir-nos com la joguina que ja no és la seva preferida, podem sentir-nos abandonats en aquell calaix de sastre on tot hi va a parar.

Tot depèn de com els adults ens ho mirem i els ho transmeten. Ampliem les nostres xarxes, però poc a poc ens adonem que hi ha aquella persona, o aquell objecte, que és especial, incondicional, i que, per molt grans que ens fem, té un lloc a dins el nostre cor, oi? Jo, per exemple, recordo el meu conillet groc al que la meva mare va haver de cosir uns botons com a ulls perquè, de tant gastat, ja no en tenia… imagino que va ser molt especial per mi i no l’he fet fora dels meus records.

El “PerPensar” d’avui ens parla de canvis, d’evolució, i us convido a parlar amb els vostres fills de com ho heu experimentat vosaltres i de com ho viviu ara amb ells.

Parleu sobre no donar un caire negatiu al canvi, que aquest pot experimentar-se com una possibilitat per aprendre, per evolucionar i per créixer.

Demostreu-los com evolucionar no és oblidar, i que qui els estima ha d’entendre aquest procés i ha d’acceptar-lo.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.