Sempre he sentit admiració per aquella gent segura d’ella mateixa, aquella gent que semba que pot amb tot i que et penses que s’estimen tant i que són tan bons en tot el que fan. Fins i tot us diria que he sentit enveja i no sols admiració.
Amb el temps, m’he adonat que molt molts cops aquesta gent no és el que jo pensava que era. És el que té l’admiració, que molts cops et cega. Darrera d’aquestes persones que xafen fort, que semblen les més llestes, les “més i millors” hi ha inseguretat o problemes, igual com darrere de qualsevol de nosaltres.
Avui podem treballar amb els nostres fills sobre com és d’important valorar-se un mateix, siguem com siguem. Aprendre a acceptar-nos amb els nostres defectes i les nostres virtuts, i no passar-nos la vida buscant agradar als altres en aspectes purament externs, com l’aspecte físic, ja que aquest no serà tota la vida igual.
Ja ho hem parlat molts altres cops, que cal cuidar-se per dins i per fora, però que un exterior bonic sense res més a dins, no és el que hem de perseguir en aquesta vida.
Avui, a través de l’empatia que sentirem amb el cabell postis que ens fa pensar en una mascota que fa el que calgui per ajudar al seu amo, podrem treballar com és d’efímer l’exterior i com d’important és estimar-nos pel que som.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.
29 de març de 2025
order cytotec 200mcg online cheap – purchase orlistat sale generic diltiazem