Treballar les emocions a casa: El que som capaços de donar pels fills

Ser mare és el més gran que he fet mai, el millor i el que em genera més maldecaps! Des que vaig parir sembla que tot ha canviat dins meu. Les coses em fan patir més, no vull que la meva filla hagi de viure segons quines situacions. El que em preocupa, em preocupa per ella abans que per mi…

Crec que des que el rellotge de la sala de parts va marcar les tres de la tarda aquell dia, he canviat a ser mare i és el primer que penso que he de defensar per davant de tot. Crec que gairebé tots els pares i mares tenim clar que pels nostres fills donaríem fins i tot la nostra vida.

Encara ara no he trobat cap explicació que em faci entendre perquè de vegades ens veiem obligats a viure aquest tipus de situacions. Sé que les coses passen i que la vida ens demostra que no podem controlar-ho tot.

Tal i com us vaig explicar al començament d’aquesta mini-sèrie, hi ha temes sobre els que no m’agrada parlar, i us podria dir que quan hi penso m’omplen d’ombres i em fan sentir trista, i com a plena de color gris. Però dins de parlar de la mort hi ha converses per les que estic una mica més preparada i ni ha que no les vull ni sentir anomenar.

El vídeo que us proposo avui, el tercer i últim de la mini-sèrie de temàtica Tots Sants, és dels que no voldria haver de treballar mai. Encarar un “PerPensar” com el que us porto avui em resulta dur, molt dur, i no puc ni vull haver d’imaginar el que és viure una situació com la que ens explica el vídeo d’avui.

Però és millor ensenyar als nostres fills a dir les coses pel seu nom, i aquí us porto l’últim “PerPensar” d’aquests tres per parlar del que la mort ens fa sentir en diferents situacions.

Si us ve de gust, podeu mirar el “PerPensar” i, si us passa com a mi, el podeu aprofitar per explicar-los als vostres fills i filles que hi ha aspectes que us fan sentir “incomodes”, que de vegades les persones davant el que no podem controlar reaccionem amb la negació o pensant que si no en parlem, si no ens hi enfrontem, no existeix.

Ensenyem als nostres fills i filles que no som perfectes i que també tenim por, que hi ha coses que ens espanten i que tot i això seguim cada dia endavant. Aprofitem situacions com aquest “PerPensar” per obrir-nos una mica més i enfrontar-nos a les nostres pors, per dir-los que no som ni, de bon tros, perfectes.

Treballem amb ells el fet de donar gràcies pel que tenim i pel moment, per gaudir més de tot el que ens passa cada dia de bo i per aprendre del que no fem bé o del que no considerem bo, i no visquem en el passat i compadint-nos, perquè ja hi ha prou coses dolentes de vegades a la vida, com per recrear-nos-hi.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.