El grup d’amics

A mi m’encanten les gorres per l’hivern i els barrets d’estiu, però molts cops no me’n poso perquè em fa vergonya. Si, amb la meva edat i em fa vergonya! Tinc vergonya del què diran de mi la gent que em coneix, de si es riuran de mi, de no ser “acceptada” dins del grup social amb el que em relaciono.

Els nostres fills i filles van passant de ser éssers individuals que juguen en un mateix espai amb altres nens sense relacionar-s’hi, a ser éssers socials que es relacionen amb els altres nens del seu entorn. Apareix la necessitat de tenir un grup d’iguals amb el que jugar, parlar, sortir… aquesta necessitat és el que Maslow en la seva famosa piràmide, anomena “necessitats socials”.

Pertànyer a un grup social pot ser molt fàcil si de seguida trobem persones amb les que tenim afinitat o alguna cosa en comú però també pot ser un problema si no trobem aquestes persones o bé el grup en el que volem integrar-nos no ens accepta.

Amb el PerPensar d’avui, un curt sobre un ocell que vol entrar en un grup que no el vol i que no el tracta de manera massa agradable, primer es riuen d’ell i després utilitzen la violència física per fer-lo fora, us convido a treballar aspectes com el preu que hem d’acceptar pagar per pertànyer a un grup, la seguretat que ens proporciona el grup d’iguals o l’acceptació social.

Avui riureu plegats, però entre rialles ja veureu que hi ha molta teca a treballar. Com ens sentim quan no ens accepten dins un grup que hem triat? Perquè no ens deixen entrar si som diferents? Hem de deixar de ser nosaltres per complaure a la resta? És bo no estar tots tallats pel mateix patró? Estem realment tan segurs de nosaltres com volem aparentar? El grup ens dóna força per fer coses que sols no faríem? Bones o dolentes? La cohesió del grup, pot perdre’s d’una plomada?

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.