Treballar les emocions a casa: En faig cada una!

Jo de vegades en faig cada una que déu n’hi do. Us ha passat mai que heu saludat algú que no coneixíeu perquè l’heu confós amb un altre, o que us ha semblat que us saludaven i heu respost efusivament i era al del darrere?

Us ha passat mai que no heu entès el que us han dit i, per no preguntar i sentir-vos ridículs, heu continuat fent veure que sabíeu de què anava la conversa? Heu ensopegat o caigut pel carrer?…. Jo crec que puc dir que si a totes les anteriors i alguna més que més m’estimo no confessar mai de la vida a ningú.

Hi ha tanta pressió per pertànyer al grup, per ser acceptats pels iguals, que tenim por a fer el ridícul i a que la resta rigui de nosaltres, perquè no és el mateix riure amb nosaltres que de nosaltres, com els dic als meus alumnes molt sovint.

Aquesta por fa que sovint fem més rucades de les necessàries per tal de no afrontar les situacions amb un somriure o amb la sinceritat per davant, i reconèixer que no hem entès res, que hem caigut o que, simplement, l’hem cagat!

Ens costa molt dir la veritat, no és senzill assumir que no som perfectes i fantàstics, que en fem de tots els colors.

El “PerPensar” d’avui ens permet treballar com l’aparença o la por a trair la imatge que volem transmetre als altres de nosaltres mateixos ens pot portar a fer moltes rucades i com és d’important afrontar les situacions i no complicar més les coses.

A més avui podem treballar temes com la manca de confiança, la solidaritat, la generositat o l’empatia.

Rieu una mica tot mirant les rucades que podem fer per no acceptar que som humans i que de vegades ens deixem coses, oblidem, sordegem o ens equivoquem.