“És meu!”

Els nostres fills poden saber perfectament el que significa compartir, i poden decidir si ho volen fer o no.

Un dia que vam tenir gent a casa, els petits jugaven plegats amb les joguines de la meva filla. De sobte, la situació va complicar-se quan un dels nens va començar a jugar amb una de les joguines “especials” de la meva filla i ella va dir-li que amb aquella no hi podia jugar: no els la volia deixar.

En moments així molts cops, i jo mateixa també, entrem a explicar als nostres fills la importància de compartir, de no ser egoista, de deixar les coses als altres perquè “tu també vols que t’ho deixin”, i un llarg etc. d’explicacions o raonaments que, en realitat, són una façana per evitar quedar nosaltres malament davant la resta de pares: quins valors devem estar transmetent als nostres fills, si no saben compartir?

No en saben, o no volen? I és que de vegades hi ha coses que són tan especials per a nosaltres que no les volem compartir, i fer les coses per obligació no és la millor manera d’aprendre. No és ser egoista no voler-ho compartir tot, i és positiu aprendre a fer-nos valdre i a dir que allò no ho volem deixar.

M’agrada ensenyar a la meva filla a decidir i a fer respectar les seves decisions, i a la vegada a acceptar i respectar les decisions dels altres. Es a dir, si els altres tampoc li ho volen deixar, ella també ho ha de respectar.

Mireu el “PerPensar” d’avui i treballeu l’ajuda a l’altre, on ens pot portar l’egoisme desmesurat, què som capaços de fer per no compartir segons quines coses, i a valorar com a especials sols algunes de les coses i no tot el que cau a les nostres mans.

Aprofiteu el curt i parleu sobre compartir, per ensenyar-los que no ho han de compartir tot, però que han de tenir clar que el respecte que volen per a ells quan decideixen no compartir l’han de tenir per als altres en el mateix cas.

Deixeu-me els vostres comentaris per ajudar-nos a créixer com a pares i mares.

Bon cap de setmana i que PerPenseu molt.