Treballar les emocions a casa: Esclaus?

Penso que sóc una persona amb molta sort, ja que faig una feina que m’agrada molt, que em fa sentir útil i que em fa feliç. Vaig tenir, ja fa molts anys, la sort de trobar el meu element.

Ja us he parlat altres cops de la necessitat de trobar el nostre element per tal de ser feliços, allò que ens omple, que ens fa créixer, el que ens permet treure el potencial que tenim a dins. A mi m’agrada anar cada dia a classe amb els meus nens i acompanyar-los durant un o dos anys… Quan marxen em sento trista i a la vegada feliç, alguna cosa meva prenen i alguna cosa d’ells em deixen.

Us sentiu contents amb la vostra feina? amb el vostre dia a dia? Evidentment, hi ha dies que em resulten durs, dies en que no en tinc ganes o que penso que no seré capaç, però llavors m’adono que m’agrada, i em plantejo el repte d’aconseguir-ho, i somric al veure les seves cares d’agraïment o quan m’abracen i em fan un petó desitjant-me bon cap de setmana, i em passa tot.

Us imagineu el que seria anar dia rere dia a un lloc en el que et sents esclau, en el que no somrius, en el que hi ets i actues com un titella mogut per uns fils?

Quan sents la paraula esclaus no pots evitar pensar en èpoques com l’Edat Mitjana o en temps de Romans o d’altres civilitzacions molt llunyanes a la nostra. Però encara ara hi ha gent que va a treballar sentint-se esclau de la seva feina. Com encararan aquestes persones el seu dia a dia? quines ganes tindran? quin sentit dóna això a la seva vida?

Us proposo que mireu el “PePensar” d’avui plegats i us plantegeu el que no ha de ser mai una feina per a vosaltres o per als vostres fills. Ensenyeu-los a ser feliços facin el que facin, si han decidit fer-ho. Busqueu gaudir del que feu i no que us reconeguin un mèrit pel molt que feu. Feu les coses tan bé com pugueu, o com sigueu capaços, però per a vosaltres mateixos, per la satisfacció de la feina ben feta.

No sigueu esclaus de res, sigueu feliços dia a dia fent les coses ben fetes i gaudint-ne.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.