Treballar les emocions a casa: Ets especial

Crec que a tothom ens agrada que algú ens digui “ets especial”, de tant en tant.

Mireu, tinc uns peus horribles, quan vaig a la platja encara ara me’ls tapo amb la sorra, i de portar sandàlies, uff!, he estat molts anys sense portar-ne. Però resulta que tinc molta calor sempre i que m’agraden les sandàlies. Així que si em trobeu i em mireu els peus, potser també pensareu que els tinc horribles, però i què? doncs no els mireu, perquè tothom té coses boniques i coses no tant boniques. No cal trigar quaranta anys com he trigat jo, a decidir això que us explico.

No només quan som petits ens agrada sentir el que fem bé, o que ens estimen, o que som especials. Ens agrada sempre, i sempre ens fa sentir millor. Les coses cal dir-les a la gent, no podem esperar que ho entenguin o que ho notin. No n’hi ha prou. Cal dir les coses i cal dir-les sempre.

Als que estimem els ho podem dir tot i sembla que ens resulta més fàcil dir-los el que és dolent o el que fan malament que no pas el que és bo o fan bé.

Tothom tenim un talent, una cosa que fem especialment bé. Ja he parlat en algun altre post d’uns llibres que em van encantar que parlen de trobar el nostre element, el que ens fa especials. I si tenim la sort de descobrir-ho i podem bolcar-nos en el nostre element, serem molt feliços. Ens sentim bé quan descobrim que fem alguna cosa bé i que ens ho reconeixen.

Tots tenim aquell dia, però, en el que ens sentim malament, tristos, deprimits i que ens falta aquella dosi de seguretat en nosaltres mateixos. Als petits, i als no tant petits, també els passa. Senten que no encaixen enlloc, que no els estima ningú i que res els fa especials. Nosaltres els podem ajudar fent-los sentir estimats i dient-los de tant en tant com són d’especials per a nosaltres.

Mireu el “PerPensar” d’avui plegats i aprofiteu per explicar als vostres fills que tots som diferents, que no està bé riure o ridiculitzar als altres i que sempre hi ha més gent que passa pel mateix. Digueu-los que són especials i que els estimeu, i feu-ho sovint i durant tota la vostra vida, és igual si es fan grans.

Ajudem als nostres fills a descobrir què els agrada i acompanyem-los en el que els agrada de debò.

Parleu amb els vostres fills sobre com allò que de vegades ens fa especials no ens passa a nosaltres sols i potser ens ajudarà a trobar d’altres persones com nosaltres amb qui compartir-ho.

Apreneu a mirar en positiu les coses i així no us afectaran tant, i recordeu el que us dic sempre: el que a un no li agrada potser a un altre li encanta. Sort en tenim, d’aquesta diversitat.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.