Treballar les emocions a casa: Fer de mare.

A casa nostra sóc jo qui, per les meves circumstàncies laborals, passa més temps amb la nostra filla, i l’he posat per davant dels meus interessos des de que va néixer. I, per extensió, molts cops faig el mateix amb la meva parella, i ja no sé si ho faig conscientment o inconscient. El que sé és que de vegades això fa que em senti cansada, apagada, trista i sola davant el paper de fer de mare.

I quan analitzo tot el que faig dia rere dia no sempre em sento contenta, ni de bon humor, ni amb ganes de fer els deures, de jugar, cuinar, rentar, explicar contes… No sempre em sento bé amb mi i, molts cops, quan el nivell d’estrès arriba a la línia vermella, començo a treure vapor com una cafetera i noto que estic a punt d’explotar.

No vull dir amb aquest post que totes les mares estem sempre soles, però si se’n parla, si hi ha blogs dedicats a parlar de com d’important és que hi hagi un repartiment equitatiu de les feines a casa, que reclamen que el món laboral ens permeti conciliar la nostra tasca de mares amb la feina, que tinguem temps per pensar en nosaltres mateixes i no sentir-nos males mares, és que hi ha un problema real.

Molts de nosaltres, pares i mares, ens oblidem de ser nosaltres quan ens arriba el moment de la paternitat i, tot i que fem màgia cada dia per aconseguir que tot funcioni, que tothom tingui els entrepans fets, la roba neta i endreçada, el dinar, el sopar, el berenar, les motxilles amb el que toca dins, la compra… la nostra llum es va apagant a mesura que la nostra bateria toca fi dia rere dia. Anem perdent la nostra llum a cops de vareta, i gairebé ningú no s’adona de que sense la nostra llum, sense la nostra vareta, moltes coses deixarien de funcionar.

Mireu el “PerPensar” d’avui i expliqueu-los perquè de vegades no teniu ganes de jugar o esteu nerviosos o enfadats. Expliqueu-los que, tot i no jugar, molts cops dediqueu molt més temps als altres que a vosaltres, i parleu de com us sentiu, i de com se sentirien al vostre lloc.

I no us oblideu de que, en el fons, fem màgia perquè ens agrada el que estem fent, tot i que de vegades estiguem esgotats, i si ens ho donessin a triar no canviaríem l’experiència per res del món.

Per últim, doneu gràcies a tots el mags i les fades que fins ara han fet màgia per a vosaltres, pares també.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.