Fer-nos grans

Com van els ànims? Us n’adoneu que ens veiem de cara al cap de setmana i que de vegades és quan més cansats estem i més necessitem una estona d’esbarjo?

Fredament els grans no som pas tan diferents als menuts, oi? I si fem cas del que sentim a dir, tal i com més grans ens fem, més encara ens assemblem a quan érem petits.

De tant en tant penso en tot el camí que ja he fet i miro enrere i també endavant tot esperant que encara em quedi molt per recórrer i que ho pugui fer trobant-me bé i sense donar massa feina a ningú. I és llavors que també penso que ha de ser dur veure que, poc a poc anem esgotant estones i moments i que depenem més dels altres. Que hi ha coses que ens resulten complicades d’entendre o de fer funcionar i que els altres han de fer la seva, com en el seu moment la vam fer nosaltres.

Bé, avui us vull deixar un curt que potser us faci somriure, però que espero que també us faci pensar en que cal aprofitar el dia dia i que tot i que ens fem grans, mentre puguem cal que ens deixin viure la nostra vida. I que si podem deixar viure la seva vida als nostres grans, ho fem. No els diem què poden fer o què no poden fer. No decidim per ningú si té plena capacitat de decisió.

Per tant el “PerPensar” d’avui va per petits, que segur que riuen, i per grans. Segurament hi veurem coses molt diferents, però ja sabeu que aquí hi ha la gràcia d’aquestes estones.

Parlar del que hi veiem cadascú ens ajuda a enriquir-nos. Com ens sentim quan ens fem grans? Com se senten ells quan els dius què poden fer o què no? Passa només quan ets gran això?

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.