Idealitzar en lloc de gaudir

Que aixequi la mà el que no ha idealitzat mai el seu futur, la parella amb qui compartiria la seva vida, la seva casa nova, les seves vacances, la seva nova feina… I ara deixeu la mà aixecada els que ho heu encertat tot i que a més ha estat tant bonic com us ho vareu imaginar.

Ara que no veig cap mà aixecada us diré que a mi també m’ha passat molts cops: idealitzar aspectes del meu futur m’ha portat a més d’un desengany i m’ha impedit gaudir del moment, ja que no era el que jo havia pensat que seria i per aquest fet m’he sentit decebuda, enganyada, trista.

Sempre us dic que tenir somnis és bo, però és molt diferent el concepte d’idealitzar. Idealitzar, segons el diccionari, és:” Atribuir (a algú o alguna cosa) característiques, excel·lències, ideals”. Fixeu-vos bé que en aquest cas el problema, com molts altres cops, radica en nosaltres. Nosaltres atorguem qualitats ideals a alguna cosa, són els nostres ulls, som nosaltres els que pensem que allò és d’aquella manera.

Cal ser més realista quan ens mirem a nosaltres mateixos i als altres. Cal tenir clar quins són els nostres punts forts i els febles i mirar amb ulls oberts i crítics tot el que ens envolta. I és que somiar no és el mateix que idealitzar. Un repte és bo, pensar que tot el que no tinc o que tenen els altres és ideal, no és gens bo.

Mireu el curt d’avui i parleu amb els vostres fills sobre el fet d’idealitzar una persona, ja sigui un amic, una amiga o la parella. Parleu sobre tenir els ulls oberts i gaudir de cada dia sense esperar que les coses que pensem que ens han de passar, passin. Parleu amb ells sobre com veuen als que els envolten i a ells mateixos.

No serà que, ocupats en imaginar com seran les coses, pel camí no gaudeixen del moment? No hauríem de permetre que, tot idealitzant un futur que no hem vist, no gaudim del present pel que estem passant.

Deixeu-me els vostres comentaris per ajudar-nos a créixer com a pares i mares.

Bon cap de setmana i que PerPenseu molt.