Treballar les emocions a casa: Insegurs.

Des de fa molt de temps, no us podria dir quant, si vaig a comprar-me roba i no m’agrada com em queda, els de fora l’emprovador ni tan sols tindran l’opció d’opinar, ras i curt no l’ensenyo. Per altra part si a mi m’agrada molt i als de fora gens, la roba ve cap a casa amb mí.

Dia rere dia dic als meus alumnes, i a la meva filla, que s’han d’agradar a ells i que, si els altres els diuen que no els agrada el pentinat que s’han fet, el jersei que s’han comprat, l’estoig nou, o vés a saber què, que els diguin als altres que perfecte, que no s’ho comprin, però que a ells sí que els agrada. Doncs aquesta és una d’aquelles frases que dic perquè me les crec i predico amb l’exemple. La teva opinió l’agraeixo, però la que m’interessa és la meva.

Hem parlat molts i molts cops, i seguirem parlant-ne, de la nostra imatge i de com ens afecta el que ens diuen els altres. Però, fins on estem disposats a arribar? fins on ens enganyarem? fins on ens farem mal? Perquè, tard o d’hora, la veritat es descobreix i, si no som qui diem ser, la decepció i el ridícul poden ser molt més grans.

Acceptem-nos com som i, si alguna cosa no ens agrada de nosaltres mateixos i podem fer-hi alguna cosa, fem-la, però fem que el canvi succeeixi, no anem amb autoenganys o automentides. No ens fem això a nosaltres mateixos, que ha de ser a qui més estimem del món.

Mireu el “PerPensar” d’avui, que pot tenir un punt per fer-nos riure, i treballeu un cop més l’acceptació amb el que no ens agrada i el que sí que ens agrada, i penseu que no hi ha ningú perfecte en aquest món, i que intentar ser-ho pot fer molt mal a la nostra autoestima.

Aprofiteu per dir-los que, de vegades, la millor manera d’acabar amb el que no ens agrada de nosaltres mateixos, és treure-li partit, i no viure-ho amb angoixa. I que la gent s’ha d’estimar i respectar per ser com és, no per intentar ser com pensa que la resta vol que sigui.

Un consell. Acostumeu-vos, i acostumeu-los, a dir simplement “gràcies” quan els diguin coses com ara, “m’agrada el teu vestit” o “estàs molt maco avui!” i també quan els diguin “no m’agrada el teu jersei”, “quin pentinat més lleig que portes”, i segurament veuran que, poc a poc, ells estan més segurs d’ells mateixos, i que els altres busquen una altra “fashion victim” per atacar.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.