Junts

Encarar-se a qualsevol situació sol o en companyia, què preferiu? Per senzilla que sigui la situació hi ha qui prefereix sentir que no està sol, que té algú en qui recolzar-se i que a la vegada és el punt de recolzament d’algú altre.

Mireu, aquest estiu passat, en finalitzar les vacances fora de casa, el meu home i jo vam decidir fer un dejuni per netejar una mica els excesos. Jo n’he fet algun de 24 o fins i tot 36 hores, al llarg dels darrers anys, però mai més llarg.

La fita que ens vam posar va ser una mica més llarga, 72 hores aproximadament. En plantejar-m’ho, ja vaig pensar que era molt i que si en feia 48 em podia sentir orgullosa de mi mateixa, era més del que havia fet mai.

Al final, l’acompanyament, i parlar, recolzar-nos, ajudar-nos i poder veure que passaven les hores i que els dos tiràvem endavant, em va ajudar molt, i tots dos vam aconseguir la fita marcada iniciament. Després, en parlar-ne tots, dos vam coincidir que va ajudar molt no sentir-se sol, donar-nos ànims, acompanyar-nos i recolzar-nos.

Ja veieu que la situació que us he plantejat no va ser un gran problema, o res de l’altre món, però si en aquests casos funciona, en els altres també ha d’anar bé no lluitar sol, oi?

Avui us deixo un “PerPensar” que parla de l’esforç de cada individu per jugar plegats en “equip” i per aconseguir les fites que ens proposem. La suma dels esforços, de les potencialitats d’uns i d’altres que compensen les mancances que també tenim fa que un equip que treballa junt pugui arribar més lluny que quan cadascú va a la seva.

Parleu com a família de com d’important és ser un gran equip, de mantenir-vos junts i d’afrontar els entrebancs i els problemes del dia a dia plegats.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.