Treballar les emocions a casa: Jutjar

Des de fa molt temps, vaig decidir intentar no jutjar als pares i mares que fan la “feina” de pares i mares. Dic intentar, perquè no sempre ho aconsegueixo, i és que als humans ens agrada recrear-nos-hi quan algú ens sembla que no fa les coses com cal.

Aquesta decisió la vaig prendre fa anys pensant que “ves a saber com ho faré jo, quan tingui fills”, i que val més callar, perquè, no ens enganyem, des de fora les coses es veuen molt fàcils, però quan hi ets no ho veus pas tant clar.

I què passa quan t’adones que el que tu tenies en ment no és el que has aconseguit? què passa quan et diuen que aquella persona que has educat no és l’angelet que tu veus? Perquè, encara que no ens ho pensem i que de vegades ens diem i diem als altres que “el meu fill no és així”, que “el meu fill això no ho faria”, o que “a casa no ho fa pas això”, el nostre fill pot ser l’agressor, el que es burla dels altres, el que fa llenya de l’arbre caigut, el que es fa el gallet… De vegades els nostres fills ens poden sorprendre. I no sempre per bé.

Penseu que no veiem totes les cares dels nostres fills, que no hi som en tot moment i que ells, al igual que la resta de persones, adopten rols diferents segons l’entorn i el moment.

Els pares tenim molta por de que el nostre fill sigui la víctima, però ens plantegem també que no volem que sigui l’agressor? ho treballem? ho parlem i parem suficient atenció als seus comentaris, a les seves “gracietes”, als sobrenoms que posa als companys? o quan ho fa el nostre ho justifiquem dient que són coses de nens?

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu amb els vostres fills de situacions que els vinguin al cap, de moments que han viscut, o que han vist com a espectadors, i de com ho han gestionat.

Obriu la porta al diàleg per treballar els comportaments, la visió que en tenen i com ho gestionen. No els jutgeu, però ajudeu-los a veure les coses en ambdues direccions, ajudeu-los a posar-se en la pell de l’agredit ii tracteu de buscar plegats formes de solucionar aquest tipus de problemes.

I estigueu sempre a l’aguait dels comportaments o els senyals que us puguin fer sospitar que el vostre fill és l’agressor. No feu els ulls grossos.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.