La família creix

Si voleu que us digui la veritat, aquest “PerPensar” potser és dels més complicats per mi a l’hora de fer aquesta introducció. Jo sóc filla única i només tinc una nena, per tant, no he viscut en primera persona el que és que, de sobte, et treguin tota l’atenció que has rebut per part dels pares i l’has de compartir.

Les meves úniques experiències són les que he viscut com a mestra durant tots els meus anys, o el que he sentit. Amb el temps m’he adonat que sempre hi ha un moment en el que “no agrada” que vingui algú a treure’t el protagonisme, però també m’agrada veure que en molts casos s’estableix un lligam molt bonic entre germans. Que tampoc he viscut.

Així que no us en puc dir massa cosa, sols deixar-vos aquest curtmetratge, per tal de poder parlar-ne a casa o a l’escola amb els menuts, sobre com ho viuen ells i deixar-los una porta oberta a explicar els seus sentiments i angoixes, i intentar comprendre què els passa sense intentar dir-los com s’han de sentir. Ja sabeu que de tant en tant us dic que el més important és escoltar, i no donar respostes si no hi ha preguntes.

Avui doncs, un “PerPensar” per treballar els sentiments quan la família creix, els vincles i les emocions de tot el que canviarà i el desconegut.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.