La família de l’altre

Heu presentat mai la vostra parella a la família? recordeu com us vàreu sentir? i si us han presentat a vosaltres, què vàreu experimentar en conèixer a la vostra família política?

Presentar la nostra parella a la família pot ser una experiència emocionant i alhora aterradora. La por a que la nostra parella no els accepti, o al revés, pot fer-nos sentir nerviosos, insegurs, preocupats. Aquestes sentiments són totalment normals, ja que tots volem que la nostra parella i la família es portin bé, almenys normalment, oi?

Això pot ser especialment complicat si la nostra parella o la nostra família no són del tot convencionals o no comparteixen valors i creences.

Podem continuar la nostra relació si no hi ha una certa cordialitat entre els uns i els altres? Pensem que, tard o d’hora, algun aspecte de la nostra vida en quedarà ressentit?

Sentir amor per la parella i voler compartir la felicitat amb la família, sembla que és la situació perfecta per evitar conflictes i, per altra banda, si el que busques és agradar als familiars de la teva parella segurament ho vius amb una gran pressió per agradar i evitar conflictes.

És important recordar que presentar la parella a la família no ha de ser una decisió presa a la lleugera i que tant els uns com els altres han d’estar-hi d’acord, i podem parlar primer sobre el que ens preocupa d’aquesta presentació per estar preparat per afrontar possibles situacions incòmodes.

Per a aquells que tenen por de no ser acceptats, és important recordar que la seva felicitat i la seva relació són més importants que la desaprovació o la discriminació de la família, o així hauria de ser quan finalment després d’un temps de relació decidim formalitzar-la fent les presentacions formals.

Mireu el “PerPensar” d’avui i potser us pot ajudar el fet d’imaginar que famílies n’hi ha de tots els colors i que normalment el que fa de nexe d’unió és l’amor cap a una persona per un costat i l’altre.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.