Treballar les emocions a casa: La mort

La mort és potser un dels temes que menys m’agrada treballar, us passa? Imagino que el no tenir una explicació que em satisfaci fa que no m’agradi.

I és que no em satisfà gens dir que d’avui per demà les persones desapareixem i ho deixem tot penjat, que la vida continua i ho fa sense nosaltres, que a qui no li hem dit “t’estimo” ja no li direm mai més i si no ens ho han dit, ja no ens ho podran dir. Podria continuar fent un llarg llistat de coses que deixem de fer, però això us ho deixo a cadascú de vosaltres.

Tots els temes són importants de treballar i de parlar, de vegades els petits estan més oberts i més preparats que nosaltres per treballar-los i, a més, a ells no els fa por plorar, enfadar-se o explicar què els passa. Són més lliures per expressar els seus sentiments.

Com a mare, sempre he intentat explicar-ho tot a la meva filla de la manera més certa possible i tocant a aquest tema sempre li dic que passem massa temps enfadats o mirant teles, ordinadors o maquinetes, quan el que és important de debò és passar temps amb qui estimes, ja que de sobte desapareix sense avisar i el trobes a faltar i t’adones que tot té una data de caducitat i que has d’assaborir al màxim els moments.

Jo no sé què passa quan ens morim, ni si passa res o no. Cadascú pensem el que volem i el que ens fa sentir millor, i tenim les nostres creences i cultures, i les hem de respectar. El que sí sé és que de vegades un conte ens pot ajudar a imaginar que aquelles persones que vam estimar encara hi són, en forma d’estrella o dins el nostre cor, en una olor, en una peça de roba… en els records.

Avui us porto un “PerPensar” per treballar el tema de la mort, crec que és molt bonic i que per treballar temes com aquest no cal esperar a que sigui necessari. Cal anar parlant de tots els temes amb els nostres fills per tal de normalitzar-los i fer que per ells sigui una etapa més, un sentiment més i que no l’amaguin, que descobreixen que hi ha coses que no sabem i que no tot ho controlem.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.