Recordo que quan la nostra filla era molt petita, just caminava, se li va posar al cap obrir una maleta amb cremallera que portava el seu pare. Dia rere dia, quan el seu pare tornava de treballar i la deixava al despatx, ella hi anava i passava un munt d’estona intentant obrir aquella cremallera i la sentíem enfadar-se quan no ho aconseguia, però no per això ho deixava de fer. Ella insistia en aconseguir el que volia.
Seria fantàstic que, a mesura que ens fem grans, continuessim pensant en tot allò que ens suposa un repte o en el que volem aconseguir i ho seguíssim treballant amb les ganes i l’esforç que hi posem quan alguna cosa ens interessa de petits.
Us heu adonat que aquella perseverança els adults els fem pensar que és un sentiment negatiu? Quantes vegades no veiem a un menut que no para d’intentar aconseguir el que vol i li diem frases tan devastadores com “no siguis tan tossut”, “mira que n’ets de tossut” o “així no anem bé”? I després, de més grans, els demanarem que no abandonin l’esforç a la primera. En què quedem doncs?
Altres vegades hem parlat del doble sentit de les emocions i els sentiments. És dolenta la perseverància? doncs perquè els diem que no han de ser tossuts? si els diem que no han d’insistir tant en els coses, potser després no ens hauríem de queixar de que deixin de fer el que els suposa un esforç, el que els dóna massa feina, el que els fa perdre el temps. És el que amb les nostres paraules els hem transmès.
Un cop més, cal vigilar les paraules tant o més que els fets. Si volem fills i filles amb ganes d’aconseguir el que es proposen hem de permetre que siguin tossuts i que siguin ells mateixos els que cerquin solucions al que no saben resoldre, però no els hem de dir que deixin ja les coses, perquè després de ben segur també els ho tirarem em cara, que abandonen a la primera.
Mireu el “PerPensar” d’avui i gaudiu amb les ganes de fer coses i de ser importants que te la jovenalla, i penseu una mica en què ens passa, com van canviant les coses per convertir-nos en persones que ja ens està bé i no cal ser tan tossut, no cal ser tan agosarat, no cal tanta feina… Què ens passa pel camí? Aprofiteu per potenciar aquestes ganes d’aventura, de descobrir, de sonar per ells mateixos i acompanyeu-los tot vigilant els consells i les frases que els diem.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.