No fa massa setmanes vam tractar el mateix tema. Sembla que quan vaig planificar l’any, ara fa uns mesos, vaig sentir la necessitat de parlar directament, sense donar-hi massa voltes, de com les coses no se solucionen amb la força.
Sembla que l’educació és l’eina més potent que tenim per ensenyar a parlar dels problemes i a no emprar els cops o els insults per solucionar-ho, però alguna cosa ens falla quan fem un cop d’ull al món i veiem com està el pati. Per això penso que potser cal posar-hi més esforç i parlar-ne directament.
Mireu el PerPensar d’avui i esperem que no calgui enfrontar-s’hi directament per tal d’adonar-nos que aquest no és el camí a cap solució. Parleu amb els vostres fills o amb els vostres alumnes de com s’han de fer les coses i feu-los reflexionar sobre si ells i elles, que quan miren el curt ho veuen tant clar, agafen sempre el camí que diuen o malauradament de vegades també es deixen portar per instints més primaris.
Parleu de deixar-se portar sense pensar, sobre la necessitat, el no tenir res o el sentir que no hi ha sortida, la por i el coratge i sobre adonar-se a temps que el que estàs fent no et durà res de bo.
Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.