No amb la força

No fa massa setmanes vam tractar el mateix tema. Sembla que quan vaig planificar l’any, ara fa uns mesos, vaig sentir la necessitat de parlar directament, sense donar-hi massa voltes, de com les coses no se solucionen amb la força.

Sembla que l’educació és l’eina més potent que tenim per ensenyar a parlar dels problemes i a no emprar els cops o els insults per solucionar-ho, però alguna cosa ens falla quan fem un cop d’ull al món i veiem com està el pati. Per això penso que potser cal posar-hi més esforç i parlar-ne directament.

Mireu el PerPensar d’avui i esperem que no calgui enfrontar-s’hi directament per tal d’adonar-nos que aquest no és el camí a cap solució. Parleu amb els vostres fills o amb els vostres alumnes de com s’han de fer les coses i feu-los reflexionar sobre si ells i elles, que quan miren el curt ho veuen tant clar, agafen sempre el camí que diuen o malauradament de vegades també es deixen portar per instints més primaris.

Parleu de deixar-se portar sense pensar, sobre la necessitat, el no tenir res o el sentir que no hi ha sortida, la por i el coratge i sobre adonar-se a temps que el que estàs fent no et durà res de bo.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.