Treballar les emocions a casa: No estimaré mai més a ningú

“No estimaré mai més a ningú”. Que aixequi la mà el que ha dit o pensat algun cop aquesta frase.

Jo crec que en l’adolescència la vaig pensar més d’una vegada. Em sembla que en algun moment de la nostra vida la majoria hem passat un mal tràngol sentimental i, segons com hagi estat o el moment maduratiu en el que ens ha agafat, potser hem decidit que no estimaríem mai més a ningú.

Però “mai més” és molt de temps, i quan les coses es refreden i podem posar els nostres sentiments en perspectiva, molts cops ens adonem que no n’hi havia per tant o que, encara que hagi estat molt fort, ho hem pogut superar i arriba un dia en que ja estem millor i el “mai més” va desapareixent, va esborrant-se.

Som molt dràstics, taxatius o exagerats quan ens fan mal, o quan pensem que ens han fet mal, i el que fem és protegir-nos. És una reacció que portem a dins, és l’instint de supervivència.

Molts cops el que passa és que, al decidir que ens protegirem, anem a l’extrem oposat i decidim que allò que ens ha fet tant de mal no ens tornarà a passar mai més perquè no li donarem una altra oportunitat, ni a res que se li sembli. Ho veieu, com som una mica dràstics?

El que no veiem és que quan ens tanquem a sentiments, ens perdem una part de la vida.

Ens ha fet mal algú o alguna cosa? La propera vegada ens pot sortir millor, no és bo tancar-nos a sentir. Ens convertiríem en robots. Aprenguem del que ens fa mal, per anar amb precaució i sobretot per no fer-ho als altres.

Mireu el “PerPensar” d’avui i parleu amb els vostres fills i filles i expliqueu-los si vàreu passar per alguna experiència semblant, ensenyeu-los que desprès d’un “mai més” de vegades pots trobar un “per sempre més”, o no, però que tancar-se a sentir i a viure no paga la pena.

No tenim tant de temps en aquest món com per decidir no viure sentint.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.