Oblidar

A mesura que et fas gran t’adones de com de cuta és la vida, i tot el que per ella vas passant, i com de poc valores les coses bones que et passen mentre et recrees en les dolentes, o estàs massa pendent del que pot sortir malament.

Sembla que la nostra frenètica vida, el no parar, el no tenir temps ens duu, a tenir uns mals cada cop diferents als que van tenir els nostres besavis o els nostres avis. Els nostres hàbits, la nostra alimentació, els nostres costums,… Pensem que som uns fora de sèrie, que ens cuidem i que serem indestructibles, però no és cert.

El dia 21 de setembre és el dia mundial de l’Alzheimer, i crec que està bé, de tant en tant, parar i pensar que la vida pot ser diferent, i que cal gaudir de cada bon moment quan el tenim i no esperar a que ens passi res dolent per adonar-nos que estem bé, o a descansar quan siguem grans o a viatjar quan ens jubilem. viu el moment tant com sigui possible, viu l’aquí i l’ara, perquè el demà no l’ha vist ningú.

Mira el curt “Lost Property” (Objectes perduts), i pren consciencia que l’únic que tens realment és l’ara. Parla amb els teus fills, amb qui estimes, i no esperis a dir què sents. Aprofita també per conscienciar, i conscienciar-te, del que passa a qui té aquesta malaltia. Siguem pacients i intentem comprendre el que deu suposar adonar-te que estàs oblidant tot el que ha format part de la teva pròpia vida.

Sensibilitzem-nos i sensibilitzem.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt