“Orelles de papallona”

Ja tenim aquí el divendres del conte. En llegiu? Busqueu a la biblioteca de la vostra ciutat o a la llibreria algun d’aquests contes? Els expliqueu?

Bé un mes més us porto la meva recomanació, l’àlbum il.lustrat “Orelles de papallona” de la Luisa Aguilar i amb les il.lustracions de l’André Neves.

La Mara, la protagonista d’aquest història, és una nena esprimatxada i amb unes orelles molt grans i el cabell esvalotat i, per tant, ja us podeu imaginar que com tot el que surt de la normalitat, és objecte de crítiques i burles per part dels seus companys que li diuen que és una “orelluda”.

La Mara, que se sent dolguda pels comentaris dels seus suposats companys, li pregunta a la seva mare si ella pensa que és “orelluda”, i la seva mare l’acompanyarà durant aquest conte a adonar-se que realment té les orelles grans, però que les seves grans orelles poden ser papallones que volen al voltant del seu cap, i que pinten de colors el que és lleig. El que la mare de la Mara intentarà fer és ajudar a la seva filla a acceptar-se.

A acceptar el seu cos i els seus defectes sense traumes, amb naturalitat, i ensenyarà a la seva filla a contestar als seus companys amb naturalitat, i a que no li afecti el que li diuen per fer-li mal. La mare de la Mara li ensenyarà que el que realment és important és estimar-se a un mateix, i que l’aspecte físic no és el meś important, ni el que diuen els altres.

Un àlbum preciós i de molta ajuda per treballar amb els nostres infants donant-los eines per gestionar un temps en el que vivim massa obsessionats amb la imatge i el què diran.

Una eina que ajuda als grans a treballar amb els petits l’autoconcepte, l’autoestima, i també el voler fer mal als altres.

I tu, m’expliques què t’ha semblat?