Treballar les emocions a casa: Pare

Per mi, ser mare està sent una de les experiències més enriquidores de la meva vida. No us he dit que sigui la més meravellosa, ni us la pinto de color rosa. Per mi, és un repte! Dia a dia, sense massa marge d’error, intento millorar tot el que veig que no faig bé, i algunes vegades em sento reconfortada, pensant que alguna cosa sí que he fet bé.

Ara entenc el patiment, les nits sense dormir, les mirades dels meus pares quan jo tenia un mal dia… Ara que ho visc des de l’altre costat, m’adono que és una cosa que sols els pares fan pels seus fills: estimar-los incondicionalment.

L’amor que sentim els pares cap als nostres fills té molt a veure en com els eduquem. Sense adonar-nos-en els estimem tant que no els deixem créixer, no els deixem fer-se grans perquè “marxaran del nostre costat i els perdrem”. Com vam fer nosaltres amb els nostres pares, oi?

I és que dins de l’educació dels nostres fills, una de les coses més importants que cal saber fer és deixar que la nostra relació evolucioni a mesura que els nostres fills es fan grans.

Què vull dir-vos quan us dic que cal que evolucionem? Doncs que el nostre amor no pot fer-los nosa, no els pot molestar. Cal saber-nos anar apartant del seu camí a mesura que van fent-se grans i que ens van deixant de necessitar de la manera que ens necessitaven quan eren uns nadons o uns bebés.

No és fàcil d’entendre i ens sentim abandonats com a pares que els hem dedicat tota la nostra vida, però recordeu que l’amor cap als fills és espontani i que de vegades aquest sentiment és sacrifici cap a qui estimes, ja que el que tu de debò vols és que sigui feliç i que aconsegueixi els seus propòsits.

Mireu el “PerPensar” d’avui i aprofiteu per dir als vostres fills, tinguin l’edat que tinguin, que els estimeu. Un no sap sempre el que no li diuen. L’amor, estimar, no és sols fer coses per l’altre, també és dir-li-ho.

Aprofiteu per adonar-vos i ensenyar-los que estimar als nostres fills és ser-hi mentre nosaltres podem, i ells ens deixen, i saber retirar-nos quan no els agrada que els molestem, però tot i així continuar-hi sent.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.