Pares

Què som capaços de fer per als nostres fills?

Si sou pares, potser compartireu amb mi que tenir un fill o filla és una d’aquelles coses que et canvien.

Des del dia que saps que seràs mare o pare, deixes de pensar en tu per pensar en el teu fill o la teva filla i et fas un fart de patir per fer-ho bé, perquè no li passi res, perquè no li falti de res, perquè aprengui a defensar-se, perquè sigui feliç, perquè el respectin i respecti… i així podria fer una llista llarga, molt llarga, que et treu moltes hores de son i et fa capficar molt. Els voldries protegir de tot, i no pots. I no ho has de fer.

Els nostres fills passen per diferents etapes i n’hi que són molt dures per als pares, com quan no et deixen dormir, quan estan malalts, quan deixen d‘idealitzar-nos i creuen que no els entenem, quan pensen que estem “obsolets”…

Avui us deixo un curt molt bonic de l’Edmunds Jansons de l‘Academia estoniana d’Art, on ens explica la història d’un ocellet i les seves cries. Un dia el probre ocellet no troba menjar per donar a les seves cries i remourà cel i terra per trobar-hi una solució.

Un curt per treballar amb els nostres fills el nostre amor incondicional cap a ells, l’esforç i sacrifici que fem, i el que significa ser pare, que crec que és una d’aquelles coses que no entens del tot fins el dia que ho ets.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt