Però si no en parlem mai al seu davant

Vinga! El darrer “PerPensar” fins que ens tornem a trobar al setembre!

Els grans intentem protegir als menuts de la casa molts cops, però crec que no en som prou conscients de tot el que ells veuen o endevinen.

Tant com a mare, com com a mestra, m’he adonat que senten, veuen i llegeixen més entre línies del que nosaltres pensem. Que no parlem les coses que ens preocupen davant d’ells no vol dir que no s’adonin que parlem fluix o que no som els de sempre i això activa el sentit que els diu que amaguem alguna cosa.

Us asseguro que de vegades paga més la pena parlar del que ens preocupa davant d’ells que amagar-ho, ja que llavors el que els transmetem és que no hi ha confiança, que no ens poden explicar ells a nosaltres segons quines coses, perquè nosaltres tampoc ho fem. Amagar-nos no és protegir-los, és amagar-los el que passa i que no ens puguin explicar la seva angoixa. És tancar portes al diàleg.

No us dic que els ho hem d’explicar absolutament com a adults, però si cal que els fem saber que hi ha coses que ens preocupen també a nosaltres. El diàleg, les converses i l’acompanyament són molt importants, fins i tot quan ens resulta molt complicat, cal pensar en ells i en el mal que els hi podem fer.

Avui doncs, un “PerPensar” per reflexionar sobre com de vegades, encara que no ho parlem davant d’ells, encara que no discutim davant d’ells, encara que no plorem davant d’ells… Ells se n’adonen i no saben a qui dirigir-se per parlar del que els turmenta, ja que amb qui més confiança tenen, és qui els amaga el que passa.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.