¿Qué hace un cocodrilo por la noche?

Us passa que tot i que us encanta passar estones amb gent, sortir, fer trobades i fer-la petar, també us agrada molt passar estones amb vosaltres mateixes?

Jo crec que ara ja fa uns anys vaig descobrir com d’important es per mi tenir alguna estona per estar sola, sense ningú, per poder no fer res, o llegir, o escoltar música, o ballar, o passejar i escoltar el silenci.

Abans, estar sola em feia sentir incòmode i, més tard, demanar estones per estar només amb mi em feia sentir malament, com si no valorés la sort que tinc de tenir gent amb mi. Poc a poc vaig adonar-me que les estones que estic sola em carreguen les bateries per poder ser una millor versió de mí quan estic acompanyada. No sé si m’explico. Us passa a vosaltres alguna cosa semblant?

Doncs el llibre d’aquest mes és una història per als petits de la casa, i parla d’un cocodril que es diu Coco a qui li encanta fer moltes coses i passar temps amb els seus amics, però a qui també li agrada gronxar-se sol.

Una lectura per treballar amb els nens el valor de la solitud i com ens permet fer coses que ens agraden, també. Un conte per adonar-nos que no passa res per no estar sempre acompanyats i per valorar el temps personal.

i tu, m’expliques què t’ha semblat?