Que no caigui en l’oblit

Que tot el que hem viscut no caigui en l’oblit. Fa més de dos anys que la nostra vida va canviar, que de sobte ens vam haver de tancar a casa, de valorar el risc de sortir, de veure que la nostra vida es convertia en una pel·lícula de ciència ficció… Tan de bo hagués estat això, una pel·lícula.

Jo encara em recordo tranquil·litzant a la meva filla quan al principi se’n sentia a parlar, dient-li que era una grip més, encara que desconeguda i una mica més complicada i recordo la por o l’angoixa constant per protegir-nos i protegir a les nostres famílies. 

No vull ni pensar com de dur va ser per a la gent que no va quedar-se a casa i que patia d’una manera o d’altra cada dia en sortir de casa per fer la seva feina.  I tampoc amb la gent que va quedar sola a les residències o als hospitals i les famílies que han perdut en aquestes dures circumstàncies a éssers estimats.

Per aquest motiu he triat aquest curt, perquè sembla que sols recordem que vam perdre un any i no pensem que vam guanyar seguir endavant i que no el vam perdre, el vam viure diferent… qui el va perdre és qui ja no ho pot explicar.

No deixem que caigui en l’oblit i que ràpidament ens creiem invencibles, perquè està demostrat que som molt més febles del que imaginem.

Un curt, per mirar i remirar i per recordar que cal viure amb consciència i gaudir dels moments especials, perquè no saps què passarà demà.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt