Què vols ser quan siguis gran?

Una d’aquelles coses que em fa com a gràcia, per dir-ho d’alguna manera, és quan preguntem ja des de molt petits als nostres infants sobre aspectes del que serà la seva vida adulta. Els preguntem des de molt aviat coses que els queden a anys llum i ens agafem les seves respostes seriosament, com si allò fos el que farà, i si no ho aconsegueix no ha seguit el seu instint o el seu somni.

Recordo que, ja fa molts anys, vaig haver de triar universitats per decidir quina carrera estudiaria. Va ser una decisió per mi presa molt ràpidament i que en qüestió de dies/hores va capgirar el que jo tenia mig pensat. Jo tenia clar que estudiaria història i parlant amb un professor vaig demanar Magisteri i posteriorment vaig fer Pedagogia. A les portes de triar què seria quan fos gran, encara no ho tenia clar!

I em fa gràcia quan preguntem ja des de molt aviat als infants què voldran ser quan siguin grans. Té massa sentit fer-los aquesta pregunta, quan de vegades no han començat ni l’escola de primària? No anem sempre una mica a l’avançada?

Tot i que el món canvia, i les dones ens empoderem, els homes fan de tot i constantment diem que tots som iguals, és cert? És realment cert?

Avui us porto, per arrencar la temporada, un curt que ens mostra que hi ha estereotips que tenim molt endins ja des de molt aviat, sembla que ens venen de fàbrica, i que no som conscients que els tenim implantats i, per tant, no fem res per trencar-los, potser fins que ja és massa tard.

En aquest curt on una innocent pregunta feta a nens i nenes com “tu què vols ser quan siguis gran?” ens farà reflexionar sobre les nostres creences i ens farà adonar-nos que encara hi ha molta feina a fer, molt camí a recórrer, per aconseguir educar en la igualtat.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt