Treballar les emocions a casa: Els records

Jo vaig conèixer tres dels meus avis i de tots en guardo un record. Els records que en guardo no són iguals per a cap de tots tres, però si que puc dir que de tots tres tinc algun tret i que tots van deixar en mi alguna mena d’empremta.

Intento ensenyar a la meva filla que és important que passi temps amb els seus avis i que parli amb ells i que en comparteixi experiències. I sempre li dic que té molta sort de tenir-los i de poder passar temps amb ells.

Avui en dia anem molt ràpid i ens costa aturar-nos a pensar, a gaudir, a escoltar… I ens costa dedicar temps als grans de la família, i de vegades fins i tot també als petits. Massa coses a fer per perdre el temps en visites llargues o en jocs lents i avorrits.

Vull transmetre valors que facin que la meva filla doni més importància a les estones compartides que no pas als aspectes materials, i vull que s’adoni que les persones no som dins els objectes. Les persones ens instal·lem dins el cor dels que estimem, gràcies a les paraules dites i escoltades, a les olors, a tot el que passem juntes.

Vull que s’adoni que ara és el moment de compartir, i que això serà el que li quedarà. I que és millor tot això que tenir un munt d’objectes que et sembla que et recorden a aquella persona.

Els millors records són els que atresorem dins nostre, i als que molts cops no hi ha res material que ens hi lligui.

Avui us porto el segon vídeo d’aquesta mini-sèrie que em sembla ideal per treballar el respecte pels grans i l’estima a més de permetre’ns tractar el sentiment de pèrdua.

Ensenyem-los com d’important és passar temps amb qui, de ben segur, no ens acompanyarà tota la vida, en escoltar-los i estimar-los. En intentar entendre la seva manera de veure les coses o de pensar.

Aprenem i ensenyem que no perdem el temps per passar estones amb els avis o amb les persones més grans de la família, ja que quan un bon dia no hi siguin ens deixaran un buit molt gran que mai més podrem omplir.

Mireu com el que és important són els moments viscuts, i no pas les pertinences materials que ens envolten.

Deixeu-me els vostres comentaris per ajudar-nos a créixer com a pares i mares.

Bon cap de setmana i que PerPenseu molt.

I la setmana que ve us proposaré el tercer i últim “PerPensar” d’aquesta mini-sèrie sobre la mort.