PerPensar 14 Comments

Segur que és així?

Us ha passat mai que us han acusat d’alguna cosa que no heu fet? Potser algun cop us ha esquitxat el comportament o els fets d’un altre i us han passat pel mateix sedàs sense ser com us deien o sense haver fet res del que us han acusat?

Les enveges i les competicions són emocions humanes comunes, però podem caure en la trampa de deixar que aquestes influeixin massa en la nostra vida, que marquin el nostre dia a dia i ens omplin de toxicitat.

Sovint, ens comparem amb els altres i ens deixem portar pels seus aparents “reptes” o “èxits”. I no té perquè ser un fet negatiu, sinó que ens pot ajudar a madurar, a créixer i a superar-nos. Però, no obstant això, és important recordar que cada persona té la seva pròpia història i el seu propi camí, i les aparences no sempre reflecteixen la realitat completa.

El “PerPensar” d’avui ens convida a enfrontar-nos a les enveges i les competicions i adonar-nos que cal una forta consciència de nosaltres mateixos i de les nostres pròpies metes.

És essencial recordar que la nostra felicitat i èxit no han de dependre de la comparació amb els altres, sinó de la nostra pròpia satisfacció personal i el nostre creixement interior. Parleu-ne.

Una manera de mantenir-nos centrats és cultivar una actitud de gratitud. En lloc de centrar-nos en allò que els altres tenen i nosaltres no, podem reconèixer i agrair allò que tenim a la nostra vida. L’apreciació dels nostres propis èxits i l’amor cap a nosaltres mateixos són claus per mantenir una perspectiva saludable i no deixar que les enveges i les competicions ens desestabilitzin.

A més, és important recordar que la vida és una cursa pròpia i única. Cada persona té les seves pròpies metes i el seu propi ritme de progrés. Comparar-se amb els altres només serveix per desviar-nos del nostre propi creixement i felicitat. Centrar-nos en el nostre propi desenvolupament personal ens permetrà avançar de manera autèntica i significativa.