Ser reals

De vegades, sense adonar-nos ens apartem dels nostres objectius, del que volíem, de com fèiem les coses… La manca de temps ocasionada per la casa, la feina, els fills… 

Us en vàreu adonar quan vàreu perdre la il.lusió per fer les coses, o la paciència per fer-les bé i gaudir-ne en el procés?

Anem contra-rellotge la gran part del dia, i poc a poc entrem dins el món de les rutines, les preses, les coses preparades, la competició del que pot fer-ho tot, del millor.

Oi que seria bonic tornar a aquells dies en els que no tenim pressa, que no hi ha tantes coses a fer i que ens sobra temps per fer-ho tot, per posar-hi el cor i per fer les coses bé? Deu ser un mal de molts quan hi ha moviments slow, menjar, blogs…

Doncs bé, amb aquest curtmetratge d’avui, que curiosament no és més que un anunci d’una cadena de menjar, us convido a parlar sobre les motivacions que tenim, sobre l’essència, el que ens fa ser com som, el que ens il·lusiona, el que és autèntic i a adonar-nos que en menjar o en el fer, el que és original, el que ens agrada, ha de ser el motor de la nostra vida.

No hem de perdre el Nord i deixar-nos portar per competicions, per velocitat, per quantitat… qualitat i gaudir del que fem. I mai és massa tard per rectificar i tornar a l’origen, o almenys intentar-ho.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.