Treballar les emocions a casa: Si fos la meva filla…

“Saben aquell que diu”: “Si aquesta nena fos la meva filla li clavaria una plantofada”. I contesta el pare: “Si fos la seva, jo també”.

Què fàcil ens resulta educar als fills dels altres i solucionar els problemes quan som simples espectadors! I que n’és de fàcil opinar sobre el que fan els altres, i omplir-los de consells sobre com han de fer-ho per ser bons pares i per no tenir problemes amb els seus fills!

El més divertit de tot és que fins i tot qui no és pare es veu capacitat per aconsellar-nos.

Els nostres fills no són models de manual i, tot i tenir un tipus de comportament en funció de l’edat, també hi ha molts altres aspectes que influeixen i fan que siguin com són. La nostra feina és saber educar-los tot tenint en compte aquesta combinació i, per aquest motiu, és molt difícil que persones que no ens coneixen de res, ni a nosaltres ni als nostres fills, estiguin qualificades per donar-nos consells sobre com educar-los. Per aconsellar s’ha de conèixer als individus implicats.

No ens hem de sentir malament quan decidim no escoltar, o fins i tot agrair i decidir no fer, el que tots els “experts educatius” del nostre voltant ens diran que hem de fer o no fer, permetre o no permetre. Nosaltres som els pares i les mares de les criatures i som els que passem moltes estones amb ells i els observem, veiem com reaccionen, què volen i com ho intenten aconseguir, per tant som els que estem més qualificats per educar-los.

Qui ens vulgui dir com hem d’educar als nostres fills per aconseguir que siguin “adults de profit” que ens doni uns quaranta o cinquanta anys de coll per demostrar-li si ho estem fent bé o no.

Mireu el “PerPensar” d’avui, que potser va més dirigit a nosaltres que als nostres fills, i mireu com de totes les situacions en podem treure la part divertida.

Analitzeu amb els vostres fills tant el comportament de la nena com els dels adults que l’envolten, i aprofiteu per ensenyar-los que no podem anar alliçonant a la gent sobre tot el que pensem que sabem, especialment si no ens demanen ajuda. I si ens la demanen, podem aconsellar, però no dir-los què han de fer.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.