Treballar les emocions a casa: Ensenyem-los a sortir de la zona de confort.

Una vegada en un sopar em van proposar una idea per a un projecte que em faria sortir de la zona de confort. Primer vaig pensar que podia estar bé, i immediatament desprès em va semblar que jo no ho podia fer. Tot i així vaig acceptar el repte.

Mentre el projecte creixia jo, conscientment o inconscient, ho anava allargant. Procrastinava. Aquell projecte, efectivament, em feia sortir de la meva zona de confort. Em feia arriscar, créixer, aventurar-me, atrevir-me. I em feia por.

Hem crescut escoltant que si estudiàvem o apreníem un ofici tindríem la vida garantida, però aquesta no és la realitat que els tocarà viure als nostres fills. Les feines, les necessitats de la societat, estan canviant i a ells els tocarà readaptar-se, aventurar-se, reinventar-se contínuament.

Els nostres fills i filles hauran de sortir de la seva zona de confort moltes vegades i cal que aprenguin que això fa créixer a les persones, que no és dolent. Ans al contrari, és el que et permet superar la por al que et resulta desconegut, és el que et fa fugir de la monotonia.

Et sents molt més fort, molt més gran quan has superat una por i això és el que els hem d’ensenyar. Hem de deixar d’enviar missatges negatius als nostres fills, no podem dir-los constantment: “Para!”, “No ho sabràs fer tu això!”, “Ets massa petit per entendre-ho”, i moltes més frases que el que fan és dir indirectament que s’acomodin, que no s’arrisquin, que la monotonia si és segura és bona.

Quan mireu el vídeo que us porto aquesta setmana, fixeu-vos en l’espurna d’il.lusió que apareix en el protagonista masculí quan mira el món a través de la finestra, i com els seus ulls canvien quan torna a la seva feina, una feina que “no té cap novetat avui”. Parleu de viure una vida en color, de gaudir de les experiències, de buscar l’excel.lencia en tot el que fas, de voler superar-te, de volar. Mireu com quan una persona està bé amb ella mateixa, tot el que hi ha al seu voltant canvia. Mentre que si fas el que et toca sense posar-hi ganes, tot és gris i monòton.

Ens expliqueu què us ha semblat? Deixeu els vostres comentaris a sota.

Bon cap de setmana i que PerPenseu molt!