Una tarda qualsevol al parc: Veus un grup de nens i nenes que juguen plegats i de seguida els catalogues segons les seves aparences. Veus el que és entremaliat, el manaire, el tímid i vigiles al teu fill o filla en major o menor mesura segons amb qui juga en cada moment. I de...
Divendres de conte al “PerPensar”, i avui vinc amb un conte de la Isabelle Carrier, “El cazo de Lorenzo”. Una història simple, senzilla i amb dibuixos sense massa complicions, que ens resultarà perfecta per treballar l’acceptació de la diferència. I és que la història del Lorenzo és la història de molts nens, de nens...
Un cop més us vinc a parlar d’amor, i un cop més us insisteixo en que sigueu egoïstes: estimeu-vos molt. No es tracta de ser uns narcisistes i estimar-nos només a nosaltres mateixos i a ningú més, de menystenir als altres, ni pensar que som millors que ningú. Es tracta d’estimar sense necessitar que...
Un dia qualsevol. Casa meva. 08:15. – Ara deixaràs els plats al rentavaixelles, et rentaràs la boca, aniràs a vestir-te, et pentinaràs i et posaràs les sabates. D’acord?– Si, mama. Una estona més tard, passes per davant la seva habitació i la veus ballant en pijama. Què faig ara??!! Jo, tot i que sé...
Fa uns dies parlant amb el meu home em va comentar que un dels problemes més greus que tenim la gent, tant a la feina com a casa, és la dependència de les tecnologies, i en especial l’ús del telèfon mòbil. Ell el té en silenci total, no té avís de notificacions, no té...
Avui us porto un clàssic, ni més ni menys de l’any 1973, que ha trigat trenta anys en editar-se en castellà i he decidit portar-lo a un divendres “PerPensar” perquè veieu que fa anys que hi ha contes que busquen ajudar-nos i acompanyar-nos en el camí cap a fer-nos grans i estimar-nos a nosaltres...
Sou dels que us agrada fer plans? Dels que us agrada tenir-ho tot lligat? Quants cops ho tens tot planificat i no ho fas, o tot peta per un lloc o altre i no surt com ho havies planificat? Jo sóc persona de calendari, de planificació setmanal i de llistes, però també sóc persona...
A mi m’encanten les gorres per l’hivern i els barrets d’estiu, però molts cops no me’n poso perquè em fa vergonya. Si, amb la meva edat i em fa vergonya! Tinc vergonya del què diran de mi la gent que em coneix, de si es riuran de mi, de no ser “acceptada” dins del...
A mesura que et fas gran t’adones de com de cuta és la vida, i tot el que per ella vas passant, i com de poc valores les coses bones que et passen mentre et recrees en les dolentes, o estàs massa pendent del que pot sortir malament. Sembla que la nostra frenètica vida,...
Ja tenim aquí el divendres del conte. En llegiu? Busqueu a la biblioteca de la vostra ciutat o a la llibreria algun d’aquests contes? Els expliqueu? Bé un mes més us porto la meva recomanació, l’àlbum il.lustrat “Orelles de papallona” de la Luisa Aguilar i amb les il.lustracions de l’André Neves. La Mara, la...