“Quan en Talpet es lleva, s’acaba la calma! Amunt i avall, ho toca tot. Es distreu. Perd les coses. No para mai quiet. Li diuen: plom, hiperactiu, nerviós, pesat, impulsiu… Els pares estan preocupats. El mestres estan desesperats. I ara, a sobre, ha de presentar un projecte de fi de curs…” “Talpet terratrèmol” és...
De vegades, parlant amb gent, em sorprèn descobrir que ja tenien clar des de petits què era el que volien aconseguir o quin era el seu paper en aquesta vida. Tant que em costa a mi, encara ara! Però hi ha gent que des de ben petita ja té clar què vol fer, com...
Crec que a tothom ens agrada que algú ens digui “ets especial”, de tant en tant. Mireu, tinc uns peus horribles, quan vaig a la platja encara ara me’ls tapo amb la sorra, i de portar sandàlies, uff!, he estat molts anys sense portar-ne. Però resulta que tinc molta calor sempre i que m’agraden...
Un dia la meva filla, parlant amb nosaltres sobre no recordo quin tema, ens va dir: “no ho puc fer”, i en aquell mateix moment ella es va corregir tot dient: “bé, poder-ho fer si que que ho puc fer, però es que no ho vull fer”. En aquell moment va ser molt més...
Sóc de la generació que ha crescut sentint frases com que “la curiositat va matar al gat”, per tant, pertanyo a una generació en la que ser curiós no devia estar massa ben vist. Resulta que penso que una de les millors actituds que tenim des de petits és la curiositat, aquestes ganes de...
Quan, ja fa uns anys, vaig llegir la novel·la “Wonder” encara no havia sentit a parlar del llibre a ningú, i em va encantar. Quan va caure a les meves mans aquest àlbum que us porto avui, vaig pensar que era ideal per treballar la història amb els petits que encara no poden entendre...
De vegades sento als nens i nenes petits conversant sobre quan siguin grans i es casin, i ho diuen com si aquesta fos la seva única finalitat en aquesta vida, i llavors penso què encara queda molt per fer. No m’entengueu malament, em sembla molt bé que tothom vulgui trobar algú amb qui compartir...
Sembla llei de vida, com diuen els avis, que primer ho ets tots per als petits de la casa, no poden viure sense tu, tot el dia els portes enganxats i tot ho saps. I de sobte, sense gairebé adonar-te’n, no entens res del que passa, ets un rotllo i no estàs en la...
A casa meva, és engegar la televisió i dues de les tres persones que hi viuen són immediatament absorbides i passen a un estat de catarsi en la que ja els pots dir el que vulguis que com a molt et diran “si”, o “val”, sense tenir ni idea de a què. Teniu algú...
“Espera un moment”. Quants cops diem els pares aquesta frase? i quants cops la diem conscientment i disposats a fer-la respectar? Esperem, nosaltres, quan parlem amb els altres? i quan parlem amb els nostres fills? A mi em costa molt no entrar al “trapo” dins una conversa i esperar el meu torn. Jo entenc...