Treballar les emocions a casa: Tenim motius per estar agraïts

“I és que ningú, ningú, ningú, hauria de privar un altre no ningú, i molt menys la Jamila, de dibuixar un lloc on viure a la infinita línia de l’horitzó on poder tornar a somiar… d’una manera tan dolça i calentona com la mel quan es torna caramel”.

Vivim un moment de canvi continu i no sempre a millor en tots els aspectes. Per això em plantejo que seria bo que els pares ensenyem als fills a ser conscients de l’esforç que fem per donar-los educació, sostre, alimentació… i fins i tot per comprar-los aquella capsa de colors que potser a ells els sembla insignificant i per això decideixen fer-la malbé jugant a fer punxa sense parar, o que trenquen perquè, segons ells, “no passa res” i el papa o la mama ja els en comprarà una altra.

Protegim massa als nostres fills i filles, no els ensenyem el que costa guanyar aquella capsa de colors o aquell entrepà que han decidit llençar perquè no els agrada el fuet. Ens adonem, nosaltres, del que sacrifiquem per aconseguir tenir, o donar, un munt de bens materials?

Sembla que no ens agradi explicar als nostres fills allò que pensem que els pot entristir, i els sobreprotegim perquè pensem que si els diem les coses com són els fem mal. Però, realment els fem mal? No ensenyar als nostres fills el valor, el preu, de les coses els converteix moltes vegades en persones que no valoren el que tenen, que no paren d’acumular possessions sense més, per tenir i res més. Els ensenyem a valorar l’amor en quantitats materials, a pes.

Els nostres fills han de saber que el que tenen ens costa de guanyar, que anem cada dia a treballar per donar-los tot el que podem i més. Cal que els fem responsables i conscients del que passa al seu voltant. Que els expliquem les coses, de manera que ho entenguin, però que no els enganyem.

Mireu el PerPensar d’avui junts i subtilment, com ens ho ensenya el vídeo, parleu de com pateixen infants i famílies, expliqueu als vostres fills el que viuen les famílies que per conflictes de sobte perden tot el que tenien, com els somnis es trenquen i s’allunyen.

Aprofitem el vídeo per ensenyar-los també que “calen molts punts per fer una línea” i que si molts ens unim podem ajudar a refer els somnis de nens com la Jamila.

Aprenem a mirar amb ulls d’agraïment el que tenim i a no queixar-nos tant del que no tenim. Tenim molta sort i no ens n’adonem de les coses bones, fins que les perdem.

Bon cap de setmana i que “PerPenseu” molt.

PS.- I, si us hi veieu amb cor, i teniu fills a cicle superior o més grans us recomano que mireu aquest vídeo d’una campanya de Save The Children. A mi em va costar molt d’aguantar i, avui que l’he tornat a mirar, ho he fet amb llàgrimes als ulls. Mireu-lo i adoneu-vos que realment cal valorar més tot el que tenim.